lunes, 3 de junio de 2013

L'abominable ventre de l'ànima

«He dit que tota mena de fenòmens més aviat "biològics" em seduïen. Però he oblidat de dir que, d'antuvi, el que feien era tot just anguniejar-me. Em seduïa la perversa consciència que els sentiments o pensaments més sublims pengen d'òrgans sagnants i bategants. Però em neguitejava i em produïa un fàstic enorme el fet que algú com jo —algú que desitja, estima, pensa, plora i recorda— fos fet i pastat amb "òrgans", és a dir, amb un material absurdament accelerat i reescalfat a 36 graus. Més encara: d'un material que no pot parar sense pudir, i que sobre d'aquesta putrefacció en suspens, tot just ajornada, s'elevin els més sublims ideals i sentiments. No va dir algú que el més sorprenent miracle és haver arribat a fer compatibles el Romanticisme i el Bidet? Doncs això.
   Veure aquests òrgans al quiròfan —oberts, funcionant, cosits i apedaçats—, veure l'espasmòdic funcionament d'allò que Gregori Magne en deia "l'abominable ventre de l'ànima", va representar el xoc més gran que hagi experimentat mai. Els quatre cops que vaig entrar d'ajudant al quiròfan en vaig sortir jo a la llitera abans que no pas el malalt.
   Així és, doncs, com el meu projecte dels quinze anys es va haver de simplificar. No he estat metge ni pare de família nombrosa: he hagut de conformar-me tot just amb la filosofia i quatre fills.» (Pp. 26-27)

Dimonis íntims / Demonios íntimos Xavier Rubert de Ventós

DIMONIS ÍNTIMS
Edicions 62, 2012
235 pàgines

DEMONIOS ÍNTIMOS
Anagrama, 2012
268 pàgines

2 comentarios:

Andrés dijo...

Ah, interesante: XRV, ¿es ese intelectual que parece listísimo, salvo cuando acude a la plaza de St. Jaume a aplaudir a Artur Mas tras sus viajes a Madrid? Abrazos a todos, Andrés

Elena dijo...

La verdad es que no he seguido nada las peripecias políticas del señor XRV, Andrés. Solo me interesaba este libro en la medida en que me atraen todas las memorias, autobiografías, confesiones... (más o menos autoficcionales), así como contrapunto a esta otra historia.