martes, 1 de octubre de 2013

Antoni Marí: Llibre d'absències

«Aquesta, diguem-ne, doble existència de l'escriptor, l'havia afirmada Stefan Zweig: "L'artista només pot crear el seu món imaginari oblidant-se del món real [...]. Mentre crea és a la seva obra, i per això és incapaç d'observar-se a si mateix [...]. És doncs perfectament natural que un poeta s'oblidi totalment d'ell quan en tots els seus sentits i pensaments viu en un caràcter imaginari. I aquest estat de concentració absoluta no és un element secundari de la creació, sinó que constitueix l'element ineludible, la vertadera mèdul·la del nostre secret. L'artista només pot crear el seu món imaginari oblidant-se del món real [...]. Per aquest entotsolament absolut resulta incapaç de descriure el procés de la creació artística. En efecte, ell no sap de quina manera ha procedit, fins i tot hi ha vegades que ni tan sols sap el que ha produït".» (p. 185)
· · ·
«El poeta Keats, capaç de pensar el que feia mentre escrivia, va reconèixer no ser ell qui componia el poema: "[El poeta] no té identitat, ho és tot i no és res. No té caràcter". [¿No eren aquests atributs els que tenia el príncep Mixkin i els que havia perdut Baudelalre?] "Un poeta és la cosa menys poètica de tot el que existeix, perquè no té identitat, perquè contínuament està anant d'un cos a un altre. És un fet que cap de les paraules que jo pronunciï pot ser acceptada i creguda com una opinió de la meva pròpia naturalesa ¿Com podria ser així, si jo no tinc naturalesa? La funció de la poesia és acollir el que se li mostra, sense interferir-hi, deixant que tot sigui el que és, i perquè això passi ha d'estar mancat d'identitat, o almenys de la identitat que ens familiar".
    ¿Qui escriu, llavors?». (p. 191)
Llibre d'absències
ANTONI MARÍ
LLIBRE D'ABSÈNCIES
Tusquets, 2012

1 comentario:

Elena dijo...

Antoni Marí nos cautivó en La central de Barcelona, 1/10/2013.