martes, 27 de mayo de 2014

Wajdi Mouawad: Ànima (violència ets tu)

«Se l'ha acostat, l'ha obligat a girar-se de costat i se li ha enganxat a l'esquena.
—Quan un mascle tèrmit troba una femella tèrmit, el mascle vol ficar-se al forat de la femella. Però el mascle, el forat, no el busca, ho entens? No té temps, no li interessa buscar. El forat, la vagina, tot això no li interessa. Simplement vol tirar-se la femella. Només vol ficar-s'hi. És l'única cosa que entén. No sap què fer amb el seu penis perquè tot ell s'ha tornat un penis. El desig li fa mal! Les ganes el cremen! Està tan obsessionat pel seu ciri que el forat de la femella no es para a buscar-lo, se'l fa. I vols saber com el fa?
—No... Si us plau!
—Amb les dents, les clava al tòrax de la femella i se la tira pel trau que li ha obert. Ejacula a la ferida, li clava el ciri tantes vegades com cal fins que buida al cos de la femella tot el que hi tenia. Ets una femella, tu?
—Deixi'm!
—No ets una femella?
—No!!
—Tens sort, perquè jo sí que sóc un tèrmit.» (p. 271)

 Wajdi Mouawad (Líban, 1968)
 (Anima, Actes Sud, 2012)
 Ànima (Ed. del Periscopi, 2014)
 Trad. català d'Anna Casassas
[Recuerdos de Sabra y Chatila]

 Ánima (Ed. Destino 2014)
 Trad. cast. Pablo M. Sánchez
(primeras páginas)
«[...] El sacrifici de veritat, va dir en Maroun, és el sacrifici de l'ànima. Li vam dir que hi estàvem d'acord. Aleshores vam prendre heroïna pura, cocaïna pura, tot el que teníem, i vam anar-hi cantant. Ens sentíem forts, la nit no s'acabaria, duraria mil anys. Vam tirar-nos-hi cridant com bojos. Matàvem lentament, per fer patir. Miràvem a veure qui podia matar més lentament. Els palestins eren com instruments de música a les nostres mans i cadascun de nosaltres intentava treure'n una nota de dolor que encara no haguéssim sentit mai. Els jueus ens donaven el material. Ens feien llum. Era com una pel·lícula a càmera lenta. Tot era groc i roig. Groc dels llums, roig de la sang. Entràvem a les cases i metràllavem, degollàvem, afegíem roig al roig. Un de nosaltres, un fill de carnisser, buscava els nens petits. Anava cridant Traieu els bebès, traieu els bebès! Quan en trobava un, li obria el ventre, li arrencava el fetge i se'l menjava fumejant, calent [...]» (pp. 399-400)

2 comentarios:

Aptemorizada dijo...

Sobrecogida me tienes.

Elena dijo...

A pesar de lo cual, te lo recomiendo vivamente. O, al menos, a la parte consorte.