sábado, 14 de marzo de 2015

Pau Riba: Sa meu mare

«La seva mort m'engaxà a Madrid i fou una garrotada doble: al matí quan em van anunciar que estava molt malament, que havia tingut una embòlia i se li havia paralitzat mig cos, i la mateixa tarda quan em comunicaren el decés. Ambdós cops vaig trucar a la Memi per compartir l'emoció. El primer per dir-nos sense dir-nos els que tots dos sabíem sense saber: que havia arribat l'hora, que la mare havia arribat a la fi del camí i que aquest cop ja no hi hauria més miracles; el segon per abraçar-nos sense tocar-nos i unir-nos en un perllongat silenci que ella trencà per contar-me, encara un xic alterada, un fet curiós ocorregut no feia gaire estona: després de dinar [...] havien sortit a passejar pel poble aprofitant que feia un sol espaterrant quan, sense més ni més, s'havien trobat amb una inesperada i violenta tempesta de vents arremolinats que escombraven les fulles i ho arrossegaven tot, i que les havia obligat a refugiar-se en un portal. Després havia caigut un ruixat estrany, més que no pas una pluja, un ruixat de gotes enormes i molt espaiades, d'aquelles que esclaten sorollosament, i que, en decidir aprofitar uns moments de calma per tornar a casa, havien trobat unes ales de papallona enmig del camí. El plor fou inevitable (ja se sap que no plorem per ells —els morts—; plorem per nosaltres): hi ha moments cridats a naufragar en la llàgrima [...]» (pàgs. 111-112)
Muerte de la madre, Jenn Díaz (JotDown, 9/03/2915)

Pau Riba
Sa meu mare
Ara Llibres, 2014
144 págs. | 15, 90 €


El convidat (tv3, 2009)

No hay comentarios: