jueves, 11 de junio de 2015

Jaume Cabré: Les incerteses


Les incerteses:
Sobre la creació del món

Proa, 2015 | 192 pàgs
Primeres pàgines
JAUME CABRÉ
Las incertidumbres
Trad. Ricard Vela
Destino, 2015 | 184 págs.
Primeras páginas
«Diu Pascal que si hom aconsegueix estar-se assegut en silen- ci i a soles en una habitació, és que ha rebut una bona educació. És tan actual això, avui que el gregarisme ens fa tenir por fins i tot del silenci! El professor sap que la gran- desa de la literatura és que és gratuïta: existeix perquè ho vol el poeta. Sap que qui escriu ho fa perquè és capaç d'in- ventar un nou llenguatge; sap que l'important no és escriure "això", sinó escriure "així". I que aquí rau la diferencia entre el bon llibre i el que és prescindible.» (pàg. 88)

«No hi ha res més allunyat de la mentida que l'art. El terme "mentida", tal com el fem servir en la vida quotidiana, no funciona per aplicar-lo a l'art. El novel·lista inventa un món a partir de la seva imaginació i la seva experiència vital, i si se la juga, si és sincer, si és capaç d'expressar el seu interior i, potser, de fer estremir el lector, està dient grans veritats, la gran veritat (que no vol dir l'única) que és la seva manera d'entendre la vida, la relació entre l'art i la vida i la necessitat d'explicar-se el perquè d'allò que no té gaires perquès clars, ja que, si ho fossin, no estaríem donant voltes a tot plegat. Quan llegim i quedem corpresos per una força indefinible que plana pel text, som víctimes del poder de l'art. I això el poeta o el novel·lista ho aconsegueix amb material inventat, amb paraules en tensió, amb històries i personatges que sorgeixen de dins seu. Amb "jos" i "tus" que poden ser imaginaris. No veig la mentida enlloc. [...] El text ben fet té un poder que ens depassa i ens afecta com a lectors. Aquesta és la veritat de l'art; i com a lectors reconeixem el poder del text que ens atrau perquè llegim com a cosa particular el periple dels personatges i, si l'obra té prou alè, en traiem conclusions d'universalitat.» (pàgs. 103-104)

«Rellegir és reviure, tornar a visitar i convertir-te a tu mateix, lector del text per segona vegada pel cap baix, en testimoni de la pròpia evolució i de l'efecte que et produeix.» (pàg. 172)

«[...] en el fons continuo creient que tot, al món, existeix perquè al final algú ho escrigui.» (pàg. 78)

No hay comentarios: