tag:blogger.com,1999:blog-718597050041417807.post7155263942852419110..comments2024-03-25T19:43:12.434+01:00Comments on hasta elena: Llucia Ramis: Tot allò que una tarda morí amb les bicicleteselenahttp://www.blogger.com/profile/13635587685886918318noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-718597050041417807.post-66662485042952107752014-01-16T10:23:46.015+01:002014-01-16T10:23:46.015+01:00Gracias, Luis. Igualmente.
[Te escribo al mail.]Gracias, Luis. Igualmente.<br />[Te escribo al mail.]Elena https://www.blogger.com/profile/13609189571030031998noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-718597050041417807.post-48762925991202504922014-01-15T20:42:59.775+01:002014-01-15T20:42:59.775+01:00Hola, Elena.
¿Qué tal va todo? Espero que bien. He...Hola, Elena.<br />¿Qué tal va todo? Espero que bien. He perdido tu correo y solo quería mandarte un fuerte abrazo y desearte feliz 2014 (en la medida de lo posible). <br />Luís PousaLuis Pousahttps://www.blogger.com/profile/02535052284820319885noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-718597050041417807.post-23592604993520522332014-01-14T11:39:54.112+01:002014-01-14T11:39:54.112+01:00El título del libro está sacado de este poema de P...El título del libro está sacado de este poema de Pere Gimferrer:<br /><br />SISTEMES <br /><br />La poesia és<br />un sistema de miralls<br />giratoris, lliscant amb harmonia,<br />desplaçant llums i ombres al provador: per què<br />el vidre esmerilat? Com parlant –de conversa<br />amb les tovalles i música suau- jo et diria, estimada,<br />que aquest reflex, o l’altre, és el poema,<br />o n’és un dels aspectes: hi ha un poema possible<br />sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg,<br />i quan es mou el sol vermell a les finestres, jo recordo<br />els seus ulls blaus... No ho sé, n’he passat tantes, d’hores,<br />als trens de nit, tot llegint novel.les policíaques<br />(sols a la casa buida, obríem els armaris),<br />i una nit, anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament<br />perquè era buit, o jo dormia, o era fosc<br />(una mà cercà l’altra, un cos l’altre)<br /> i ara gira el cristall<br />i amaga aquest aspecte: el real i el fictici,<br />la convenció, és a dir, i les coses viscudes,<br />l’experiència de la llum als boscos hivernals,<br />la dificultat de posar coherència –és un joc de miralls-,<br />els actes que envaeixen velles fotografies,<br />el groc, la lepra el rovell i la molsa que esborren les imatges,<br />el quitrà que empastifa els rostres dels nois amb canotier,<br />tot allò que una tarda morí amb les bicicletes,<br />cromats vermells colgats a les cisternes,<br />a càmera lenta els cossos (a l’espai, com al temps) sota les aigües.<br />(Ofuscat com el fons d’un mirall que es trencava, el provador<br />és l’eix d’aquest poema)<br /><br /> (D’<i>Els miralls</i>, Barcelona, Edicions 62, 1970)Elena https://www.blogger.com/profile/13609189571030031998noreply@blogger.com