Alicia Kopf (Girona, 1982)
MEMÒRIA D'ECO
l'altra editorial, 2026 - 230 págs.
— La memòria és un bosc fosc, Mario Rodríguez Ugidos
— Un libro de amor posthumano, F. Bombí-Vilaseca
— La ciencia ficción es el género más realista del presente, David Morán
[interesante y raro]
«Quan la protagonista d’aquesta història coneix un home seductor que juga amb l’opacitat en una app de cites, inicia un procés d’enamorament que activa ressonàncies del passat. Ella decidirà digitalitzar la seva consciència a Mnemosyne Labs per editar els propis records, buscar l’origen d’aquella atracció, i transformar-se. Ambientada en un futur proper, Memòria d’Eco és una aproximació íntima i transgeneracional a les relacions sentimentals en l’era de la intel·ligència artificial i explora els límits entrememòria, cos, consciència i tecnologia. Després de l’èxit de Germà de gel, Alicia Kopf torna amb una obra lúcida i il·luminadora que tracta el territori d’allò íntim des de la investigació artística i l’assaig filosòfic. Aquí, implosiona l’autoficció amb l’entrada de la ciència ficció especulativa i dels mites de transformació: Eco és la dona que es va transformar en veu. Aquest llibre és, de fet, el seu nou cos de memòria.» (CONTRAPORTADA)
«[...] No és una història d'amor, el teu llibre, però descriu relacions molt estretes; les relacions entre les algues i els fongs que formen liquens. Líquens, organismes compostos per dues (o més) espècies de regnes diferents. Els líquens confonen el nostre concepte d'identitat i ens forcen a qüestionar on acaba un organisme i on comença un altre. Són una petita biosfera que inclou organismes fotosintètics i no fotosintètics combinant els principals processos metabòlics de la Terra. En cert sentit, són microplanetes. No se sap què és exactament el que els uneix. Més que una entitat específica o fixada, un liquen és un vincle; alguns vincles arriben a ser coses, éssers vius. El que vincula les persones és igual de misteriós.» (p. 64)


No hay comentarios:
Publicar un comentario