jueves, 27 de septiembre de 2007

Si una tarda plou la tristesa

La xardor, l'esgotament,
els rellotges de les viles,
el rector, l'ajuntament,
els orats i rics notoris,
els coets, la fira, el sant,
els confetti, marxa i banda,
els confits, els cacauets,
i pertot l'Imperi, l'Himne.

Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l'esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s'aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
brufada d'esperit.

Amics, anit,
perdoneu aquesta petita excitació.
Us he de dir... que he decidit seguir vivint,
vestir-me com vosaltres, correctament,
amb corbata; i, com cal, traçar-me
uns plans dignes, per tota la vida, plens de sentit.
Amics, anit,
ara que encara els meus ulls poden veure
coses belles -gessamins, donzelles, libèl·lules-
i tantes d'altres coses -escenes casolanes,
familiars, escenes de violència-,
anit, doncs...

Si arrib a ser vell,
em deixaré créixer la barba tot el que vulgui.
Una malaltia, potser, mortal, persistent
serà la meva amiga.
Un bell càncer, dic jo, dins la boca
potser m'haurà crescut talment una gardènia,
per haver parlat massa.
Ah! Aleshores, potser, també passi el rosari
i tingui unes lamentables ganes de parlar de gladiols...,
de donar definitius consells carregats d'experiència.
El més probable és que camini acalat sota el pes
de records, de records d'amics meus ajusticiats,
suïcidats o desapareguts fronteres enllà,
qui sap on,
si arrib a ser vell...

Miquel Bauçà, UNA BELLA HISTÒRIA

3 comentarios:

Elena. dijo...

MIQUEL BAUÇÀ I ROSSELLÓ

Mañana lunes se celebrará, en privado, el entierro del escritor Miquel Bauçà (Felanitx, 1940-Barcelona, 2004), cuyo cuerpo será incinerado en un cementerio de Barcelona. El autor de Una bella història (1961) fue hallado muerto en su casa de Les Corts el 3 de enero. El esquivo escritor, que vivía apartado de toda vida social, había fallecido -de muerte natural, según la autopsia-, a mitad de diciembre de 2004 y la Administración sólo logró comunicar su traspaso a la familia el pasado 10 de febrero. Han transcurrido 40 días desde el levantamiento del cadáver. La única hija del autor, Maria Bauçà, que se enteró por la prensa de la noticia del fallecimiento de su padre, con el que no tenía contacto desde hacía unos 20 años, ha organizado una ceremonia estrictamente íntima, ajena al protocolo institucional y a las ceremonias tradicionales, para respetar la severa discreción bauçaniana.

El País, 13/2/2005

Camille dijo...

"Vivir juntos, morir solos..."
Una triste historia.

Elena. dijo...

CERTITUDS IMMEDIATES, Miquel Bauçà

"-La mort, veig que no et suscita / el menor interès... –Cap, / És la cosa més gregària,/ no el fet: el tractament. / I tothom se n'aprofita: / els poetes més dolents, / les madones i els murris. / La cridòria és infernal. / I, després, els cementiris. / Tot plegat, molt repugnant. / És un mèrit, abstenir-se'n."