jueves, 16 de mayo de 2019

TJ2019: calendario y equipaje

  mayo 16
BCN-IST
17
IST-BKK
18
Bangkok
19
Bangkok
20
Bangkok
21
Bangkok
22
BKK-TOKIO
23
Tokio
24
Wakayama
25
(Kumano)
26
Osaka
27
Osaka
28
Takamatsu
29
Imabari
30
(Shikoku)
31
Kioto
1
Kioto
2
Kioto
3
Sendai
4
Sendai
5
Sendai
6
Tokio
7
Tokio
8
Tokio
9
Tokio
10
Tokio
11
TOK-IST
12
IST-BCN
junio      
equipaje viaje Tailandia-Japón 2019
  1. El aliento, Thomas Bernhard (5º)
  2. El frío, Thomas Bernhard (6º)
  3. Aquí y ahora, Miguel Ángel Hernández (7º)
  4. Otra vida por vivir, Theodor Kallifatides (3º)
  5. Claus y Lucas, Agota Kristof (1º)
  6. Lectura fácil, Cristina Morales
  7. Mi marido es de otra especie, Yukiko Motoya
  8. El poeta que rugió a la luna y se convirtió en tigre, Atsushi Nakajima (4º)
  9. Paseos con mi madre, Javier Pérez Andújar (8º)
  10. Un apartamento en Urano, Pol B. Preciado (9º)
  11. Tokio, Donald Richie (10º)
  12. Retrato del futbolista adolescente, Valentín Roma (11º)
  13. Mis documentos, A. Zambra
  14. El director, David Jiménez (2º)

miércoles, 15 de mayo de 2019

Cárdeno adorno, de Katharina Winkler

Katharina Winkler Viena, 1979)
CÁRDENO ADORNO
Novela inspirada en un caso real
[Blauschmuck, 2016]
Trad. Richard Gross
Periférica, 2018 - 256 págs.
Coincido con:
- “Impactante viaje al infierno”
- “Terror (doméstico) en estado puro”
- “Testimonio de sobrecogedora belleza trágica”
- “Texto aterrador”
- “Devastación contenida”
- “Espléndida prosa poética”
«¿Es que no saben que Yunus asalta cualquier casa? ¿Que mata a los niños? ¿Que me mata a mí? ¿Con el cuchillo de la mesa de la cocina? ¿Es que no conoce el mundo? ¿Acaso ignora que el mundo es de Yunus?» [relato inspirado en hechos reales]
El País  · · ·   Mercedes Monmany  · · ·   Deborahlibros

lunes, 13 de mayo de 2019

Teoria King Kong, de Virginie Despentes




Virginie Despentes (Nancy, 1969)
TEORIA KING KONG
Pròleg. Maria Cabrera Callís
Trad. Marina Espasa
L'Altra Editorial, 2018 - 152 pàgs. - inici
Cinc fragments

TEORÍA KING KONG
[King Konh Theorie, 2006]
Traductor: Paul B. Preciado
Literatura Random House, 2018 - 175 págs. - inicio
Melusina, 2007
[brutal]

«Després d'uns quants anys d'investigació bona, lleial i sincera, vaig deduir que la feminitat és la hipocresia. L'art de la servilitat. Ho podem anomenar seducció i fer-ne una cosa glamurosa. Però rarament és un esport d'alt nivell. En general, es tracta d'acostumar-se a comportar-se com un inferior. Entrar en una habitació, mirar si hi ha homes, voler agradar-los. No parlar gaire fort. No expressar-se en un to categòric. No asseure's amb les cames obertes per estar ben asseguda. No expressar-se en un to autoritari. No parlar de diners. No voler agafar el poder. No voler ocupar un lloc d'autoritat. No buscar el prestigi. No riure gaire fort. No ser gaire graciosa. Agradar als homes és un art complicat, que demana que esborrem tot el que tingui a veure amb el terreny de la potència. Mentrestant, els homes, en tot cas els de la meva edat i més, no tenen cos. No tenen edat, no tenen corpulència. Qualsevol imbècil vermell per l'alcohol, calb, amb panxa i un look de merda podrà permetre's fer observacions desagradables si no les troba prou elegants, o comentaris fastigosos si l'emprenya no poder-se-les follar. Són els avantatges del seu sexe. Els homes volen fer passar l'excitació més patètica per una cosa simpàtica i impulsiva. Però no hi ha gaires Bukowskis, en la majoria dels casos són simples desgraciats. Com si jo, perquè tinc vagina, em cregués ser la Greta Garbo. Estar acomplexada, vet aquí el que és femení. Esborrada. Escoltar bé. No brillar massa intel·lectualment. Prou culta per entendre el que t'explica un cregut. Xerrar és femení. Tot el que no deixa rastre. Les tasques domèstiques es fan i refan cada dia, no tenen nom. Ni els grans discursos, ni els grans llibres, ni les grans coses. Les coses petites. Mones. Femenines. Però beure: viril. Tenir amics: viril. Fer el pallasso: viril. Guanyar molts diners: viril. Tenir un cotxe gros: viril. Comportar-se de qualsevol manera: viril. Fer bromes mentre fumes porros: viril. Ser competitiu: viril. Ser agressiu: viril. Voler follar amb molta gent: viril. Contestar amb brutalitat a alguna cosa que t'amenaça: viril. No estar-te gaire estona per arreglar-te al matí: viril. Portar roba perquè és pràctica: viril. Tot el que és divertit de fer és viril, tot el que permet sobreviure és viril, tot el que et fa guanyar terreny és viril. No ha canviat tant, tot això, en quaranta anys. L'únic avenç important és que ara nosaltres els podem mantenir. Perquè treballar per guanyar-se les garrofes és un compromís massa gros per als homes, que són artistes, pensadors, personatges complexos i terriblement fràgils. El sou mínim és una cosa que més aviat s'han de guanyar les dones. Evidentment, a més, caldrà entendre que això de ser uns mantinguts els pugui posar violents o desagradables. [...] No dic que ser una dona sigui una obligació terrible. N'hi ha que ho fan molt bé. El que és degradant és que sigui una obligació.» (págs. 132-134)

jueves, 9 de mayo de 2019

Diario de la caída, de Michel Laub


Michel Laub (Porto Alegre, Brasil, 1973)
DIARIO DE LA CAIDA
[Diario de Queda, 2011]
Trad. Rita da Costa García
Literatura Random House, 2013 - 169 págs. - inicio
Bibl. Joan Maragall
- De lo mejorcito que leyó deborahlibros en 2013
[bestial]
19
«¿O si el hermano de mi abuelo, y el otro hermano, y el tercer hermano, y su padre y su madre, y la novia y por lo menos un primo y una tía, y quién sabe cuántos amigos y vecinos y compañeros de trabajo y personas más o menos allegadas, si los hubiesen usado a todos y cada uno de ellos para llevar a cabo los experimentos científicos que según dicen se hacían en Auschwitz, la exposición premeditada al gas cloro y al gas mostaza, la infección deliberada de hepatitis y malaria, la inducción de la hipotermia en una tina de agua a temperatura bajo cero con una sonda en el recto, un médico que inyecta tinta para comprobar si los ojos del paciente cambian de color, un médico que cose a dos gemelos, un médico que cose el vientre de una mujer con un gato dentro, un grupo de veintitrés médicos que viola repetidamente a la mujer en cuyos ojos han inyectado colorante y en cuyo torrente sanguíneo han inoculado la malaria, la hepatitis y el tétanos, la mujer que pesa treinta kilos, después de haberla sumergido en una tina con agua y ácido sulfúrico a temperatura negativa con una sonda en el recto y un gato vivo en el vientre, y los dientes arrancados para que no hiriera a los médicos, la grasa extraída para convertirla en jabón, los órganos vitales reservados para futuros usos, hígado, riñones, páncreas, estómago, pulmones, corazón, apéndice, tráquea, músculos, tendones, ganglios, uñas, pelos, piel, encías, los huesos apilados en una fosa junto con otro millón y medio de esqueletos que un día fueron adultos reiteradamente violados y diseccionados y sometidos a descargas eléctricas y bañados en queroseno para arder bajo el cielo de Auschwitz?
20
¿Qué más da si los detalles de lo que estoy contando son ciertos más de medio siglo después de Auschwitz, cuando ya nadie soporta oír hablar de ello, cuando hasta a mí me parece trasnochado escribir sobre ello, o acaso estas cosas solo tienen importancia a la luz de las consecuencias que tuvieron en la vida de todos a mi alrededor?» (págs. 114-115)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...