domingo, 30 de abril de 2017

Argelagues, de Gemma Ruiz

Gemma Ruiz
ARGELAGUES
Proa, 2016. Col. A TOT VENT
352 pàgines - inici
Si nosaltres no valem res!’, em deia la meva besàvia” [història, llenguatge i autora superpotents]
«Que el món és partit per dos la Remei ho sap del néixer. Rics i pobres. Amos i terregada. Bonafès i malànimes. Cabals i ximples. Agraciats i esguerrats. I que Castellterçol no se n’escapa també ho sap. Una cosa és el poble. L’altra, les masies. Ningú es confon. Ningú es barreja. O ets dels uns, o ets dels altres. I feta queda la ratlla [...] De tan pobra que ni amigues no té, la Remei. I la Filomena li fa una mica el fet. Una bona mossa, la filla de La Ginebreda. És l’única casa que la Remei veu des de ca seva, Les Canals. Era una masia a punt d’anar a terra, quan els pares l’hi van llogar a l’Oller, l’amo de tot. Per tenir un mig sostre i poder-se casar. Però misèria i companyia, Les Canals. Només té sol. D’això sí, per donar i per vendre. Llàstima que del sol no se’n pugui tirar cap tros a l’olla. La Remei s’estimaria més l’obaga de La Ginebreda. Si això volgués dir el seu cal- çat i el seu tiberi, oi tant. Allà poden tenir tall i sabates per les poues de glaç, aquelles gàbies que empresonen glaçada l’aigua més dolça i més neta de les rieres. I que tan bon servei fa als senyors de Barcelona.»

No hay comentarios: