viernes, 26 de enero de 2018

Tot sol, d'August Strindberg

August Strindberg (Estocolm, 1849 - 1912)
TOT SOL
[Ensam, 1903]
Trad. Carolina Moreno Tena
L'Avenç, 2015 - 115 pàgs - inici
Crisàlide, segons Pere Calonge
[més sobre els avantatges de la solitud]
«Quan, de nit, tornava a casa després d'aquestes troba-des al cafè, sentia la buidor d'aquest esbravament, en el qual l'únic que volíem era sentir la nostra pròpia veu i encolomar les nostres opinions als altres. El meu cervell havia quedat com estripat o com remogut i sembrat de males herbes que calia rasclar abans que no tornessin a créixer. I quan tornava a ser a casa, a la meva solitud i el meu silenci, em retrobava a mi mateix, m'embolcallava amb la meva atmosfera espiritual, en la qual em trobava tan bé com dins d'un vestit fet a mida, i al cap d'una hora de meditacions em sumia en el son devastador, alliberat de tot desig, passió o voluntat.

De mica en mica, vaig cancel·lar les meves visites als cafès; practicava el quedar-me sol; queia en la temptació de tornar-hi, però em feia enrere, cada vegada més immune, fins que finalment vaig trobar el gran plaer d'escoltar el silenci i les noves veus que s'hi poden sentir.» (pág. 15)

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...