«Josep Baselga potser ha estat el metge espanyol amb major influència i projecció mundial. En aquest llibre breu i impactant, el periodista Josep Corbella traça un retrat emocionant de Baselga, en el que el lector va descobrint una vida dedicada a lluitar contra el càncer i a salvar la vida de milers de persones, a més d'una personalitat a la vegada insubornable i tendra. Narrat des de la complicitat personal, però també des del respecte professional, Baselga, el metge que volia canviar el món, és una biografia tan excepcional i trepidant que per moments es pot llegir com si fos una petita novel·la.» (CONTRAPORTADA)
Milena Michiko Flašar (St. Pölten, 1980) LA BRIGADA DE LA SOLEDAT
[Oben Erde, unten Himmel, 2023]
Trad. Tiana Puig i Soler Quaderns Crema, 2024 - 320 págs. - inicio
— Limpiar casas de muertos solitarios, Jordi Llavina
[no]
«La Suzu viu sola en una gran ciutat japonesa, on se sent insignificant, gairebé invisible. Després que la facin fora de la feina, comença a treballar en una empresa especialitzada en la neteja de cases de persones que moren soles, fenomen cada cop més habitual a la societat urbana del Japó. La Suzu emprèn les seves noves tasques, que exigeixen paciència, respecte i cura—a més d’un estómac fort—, amb resignació i, de mica en mica, s’adona que el tracte diari amb la mort comença a soscavar el mur que la separava dels altres. Una novel·la lluminosa i amena que indaga en l’inextricable lligam que uneix no només les persones, sinó també la vida i la mort, eternes cares d’una mateixa moneda.» (CONTRAPORTADA)
«Hecho de sentimientos, Irse es el diario personal de Esmeralda Berbel a lo largo de tres años clave en su vida: los de su divorcio. «Me abandonas dos veces, entre una vez y otra pierdo un puente; me duelen las rodillas y los nudillos de la mano derecha; entre una vez y otra, escribo, lloro y te dejo. Me hago daño. Me enamoro. Vuelves. Te vas. Y veo en la palabra abandonar la palabra dar y la palabra mujer.» El movimiento es una constante, así como las voces de sus allegados, diálogos que se transforman en paisajes y que tan pronto traen una descripción de la Barceloneta como de Portland o de la selva amazónica. Berbel hace de la escritura un boquete por el que mirar, una forma de asomarse a la vida que fue y ya no es. «Me gustaría ver, en la palabra, cuándo cambia el lenguaje, cuándo cambia el dolor, cuál de los dos se anticipa.» Su lectura fluye como una novela gracias a su prosa y a la prudente distancia literaria en la que está escrito.» (CONTRAPORTADA)
Diarios, escritura e intimidad: conversación con Esmeralda Berbel.
«L’ús de la intel·ligència artificial, els avenços tècnics i tecnològics en el camp de la medicina, els nous mitjans de transport que superaran les barreres del temps i l’espai, l’alimentació moderna, l’adquisició d’una major consciència ecològica… Les transformacions tan accelerades, de vegades, ens fan por. Ni tan sols la ciència-ficció pot arribar a projectar allò que l’espècie humana serà capaç de produir. Però la major part dels canvis de l’entorn són conseqüència de la nostra activitat biològica, social i tecnològica, i això sí que ho podem controlar.
L’arqueòleg Eudald Carbonell, un «pessimista amb esperança», ha dedicat la vida a estudiar el passat per comprendre el futur: és qui millor coneix Atapuerca i tots els secrets extraordinaris sobre l’evolució humana que s’hi han desvelat. Des d’aquesta experiència única, és conscient que l’espècie que va habitar aquelles coves sortirà del planeta Terra i ocuparà l’espai, seguint un camí natural. De fet, ja està passant: fa dècades que vam trepitjar la Lluna per primer cop i els viatges espacials són una realitat. Aquest és només un dels panorames que Carbonell dibuixa en aquestes pàgines sobre el futur que tenim a tocar.» (CONTRAPORTADA)
«"Diumenges a la tarda a l'agost, en què l'ebrietat de sentir la ciutat per a tu tot sol queda reemplaçada pel vertigen de tenir la ciutat per a tu tot sol. [...] Diumenges d'hivern en una estació de metro de Brooklyn, on un home negre i alt com un jugador de bàsquet de sobte es va començar a clavar cops de cap contra una columna de ferro fins a obrir-se el cap mentre udolava "Odio els diumenges, Déu, com odio els diumenges", mentre la gent des de l'andana del davant li cridava "Sí, germà, i qui no els odia?".I, tanmateix, fins i tot la tristesa del diumenge a la tarda té coses bones. Sé que hi ha parelles que s'han conegut compartint aquesta por a la tarda del diumenge. Conec gent que comença una novel·la sempre en diumenge. [...] També hi ha persones que diuen que no senten res especial aquella tarda, que afirmen que el que a ells els deprimeix de debò és el dimecres a la tarda o el dijous al matí. Però és ben sabut que hi ha gent que faria qualsevol cosa per ser diferent dels altres, fins al punt de fingir una alegria que no senten un diumenge a la tarda. Algú hauria de prohibir els diumenges a la tarda és una selecció feta per l'autora dels articles publicats a la secció Mi hermosa lavandería del suplement dominical d'El Periódico a finals de 2010 i principis de 2011. El resultat és un collage que descobreix la peculiar personalitat de Coixet a través de temes que l'apassionen -cinema, llibres, fotografia, cultura japonesa-, però on també aprofita per comentar l'actualitat televisiva, social i quotidiana, a més d'anècdotes que observa al llarg dels seus viatges arreu del món. » (CONTRAPORTADA)
«A veces se produce el encuentro entre dos grandes escritores y de esa conmoción surgen risas, relatos, poemas, cartas, viajes, diálogos chispeantes y fascinación mutua. En la última década de su vida, Julio Cortázar y Cristina Peri Rossi se encontraron y vivieron una relación intensa, llena de complicidades, de humor y de amor, de literatura y de seducción entre dos ciudades: París y Barcelona. Julio Cortázar le dedicó Quince poemas de amor a Cris y, muchos años después de su muerte, Cris escribe la crónica de esa amistad amorosa irrepetible.
Primera pieza autobiográfica de una de las autoras más consagradas de la literatura hispanoamericana.» (CONTRAPORTADA)
«Creada fa trenta anys per Jaume Vallcorba, l’editorial Quaderns Crema és un referent de la cultura catalana. Per l’elegància dels seus llibres i per la tria dels autors, que combina el rigor acadèmic i l’esperit enjogassat de l’avantguarda.
En una època marcada per les grans fusions i absorcions, Quaderns Crema ha conservat la independència. Forma part d’un grup escollit d’editorials europees que han mantingut els valors tradicionals de l’edició, basats en la qualitat literària, la recuperació dels clàssics i l’aposta per nous autors.» (CONTRAPORTADA)
Sergi Pàmies, Quim Monzó y Francesc Parcerisas en Quaderns Crema.
«Si Beethoven nunca hubiese existido, habitaríamos un universo musical radicalmente distinto. Pero ¿quién era realmente este titán de la cultura mundial? A través de un centenar de breves capítulos, cada uno dedicado a alguna de sus obras clave, Norman Lebrecht traza un retrato poliédrico que nos muestra al compositor como nunca lo habíamos visto. Ingobernable, ofensivo y desesperado durante la mayor parte de su vida, sí; pero también sensible y completamente entregado a su arte, capaz de sobreponerse a la sordera para componer algunas de las obras cumbre de nuestra cultura. Por el camino, nos encontramos con los grandes músicos que a lo largo de la historia han asumido el reto que Beethoven legó a la posteridad, en todas sus glorias y debilidades. En el centro del mosaico que dibuja esta biografía reveladora y única, Beethoven emerge como piedra angular del mundo moderno.» (CONTRAPORTADA)
«Un cas rere l’altre, clientelisme de classe, capitalisme d’amiguets sancionat per la «sacrosanta» Constitució, la Conferència Episcopal i la llotja del Bernabéu. El nostre dia a dia està marcat pels escàndols de corrupció, les portes giratòries, els rics que no entren a la presó i els pobres que no en surten.
L’oligarquia espanyola ha aconseguit donar continuïtat al seu projecte d’acumulació nascut el 1939. Les seves corretges de transmissió continuen ben greixades malgrat els desfalcs continus i les fissures produïdes per diversos moments de resistència de les classes populars.
En aquest llibre, petit, però contundent, el periodista Fonsi Loaiza ens dibuixa l’arbre genealògic de les clavegueres que dirigeixen el projecte de les classes dominants espanyoles, amb noms i cognoms, sense embuts.
Què passa amb l’Església, els mitjans de comunicació, els cossos armats, la Casa Reial, la judicatura, la patronal i els partits del règim? Què passa en aquest Estat que, sempre que parlem d’aquestes institucions, podem parlar d’abusos de poder, de violències de tota mena i de que lligat que va quedar tot durant la Transició?» (CONTRAPORTADA)
«El Gran Lago Salado es naturaleza al pie de la ciudad, una ribera movediza que siembra el caos en las carreteras. Islas demasiado inhóspitas y remotas para ser habitadas. Agua en mitad de un desierto, pero tan salada que no podemos beberla. El Gran Lago Salado es de las aves, su refugio irremplazable. Los humanos, los políticos, los ingenieros, buscan soluciones, pero piensan más en sus infraestructuras y comodidades que en las necesidades y derechos de sus auténticos y alados habitantes.
Mientras se enfrenta al declive de estas especies, Terry descubre que su madre padece cáncer, al igual que ocho miembros más de su familia antes que ella: son «el clan de las mujeres de un solo pecho». Todo ello parece una consecuencia de los ensayos nucleares realizados en el cercano desierto de Nevada. Así, mientras acompaña a su madre en la enfermedad, Terry se sumerge en una investigación sobre los devastadores efectos de la lluvia radioactiva.
El resultado es un libro extraordinario de una gran naturalista, en el que se entrelaza el destino de las aves y el de los hombres y mujeres golpeados, todos por igual, por una debacle ecológica. La crecida del lago y el avance de la enfermedad: fuerzas imponderables, a veces devastadoras, de una misma naturaleza, que nos recuerdan nuestra pequeñez y fragilidad. Pero, a un tiempo, estas fuerzas son las que pueden ofrecernos el saber más importante: al igual que las aves, debemos aprender a luchar y resistir en el seno de una naturaleza tan ciega en sus intenciones como bella en sus formas. Éste es el relato que da cuenta de esa lucha, escrito con una sorprendente austeridad poética que rechaza en todo momento la tragedia, conformando una formidable llamada a la vida.» (CONTRAPORTADA)
«Josep Baselga potser ha estat el metge espanyol amb major influència i projecció mundial. En aquest llibre breu i impactant, el periodista Josep Corbella traça un retrat emocionant de Baselga, en el que el lector va descobrint una vida dedicada a lluitar contra el càncer i a salvar la vida de milers de persones, a més d'una personalitat a la vegada insubornable i tendra. Narrat des de la complicitat personal, però també des del respecte professional, Baselga, el metge que volia canviar el món, és una biografia tan excepcional i trepidant que per moments es pot llegir com si fos una petita novel·la.» (CONTRAPORTADA)
