Ca la Wenling, de Gemma Ruiz Palà

---

Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975)
CA LA WENLING
Edicions Proa, 2020 - 328 pàgs. - inici
“Ens fan la manicura i no els diem ni hola”, LV.
[tan brillant i combatiu com Argelagues]

---

«Els guionistes del colonialisme només van ser d'una banda, només van ser uns: un grapat d'escaldufats europeus reprimits fins a lúltim botó que per tanta gana van somiar tant pa. El pare de Madame Bovary, el més influent de tots. Els deliris ardents d'allitar-se amb aquella noieta egípcia, Gustave Flaubert els escombraria amb tot detall a la seva coorespondència, primer, i els encolomaria a les actituds i a les carns de les seves protagonistes, després: Salomé, Salambó, la Reina de Sabà... I una ploma tan insigne per força havia de crear escola: una constel·lació d'autors que encara avui es llegeixen amb fruïció, reverència i credibilitat. D'ells en endavant, totes les dones orientals, ja fossin d'Egipte o de la Xina, ja fossin princeses o pastores, quedarien tallades pel seu mateix patró esbiaixat. De Kuchuk Hanem en endavant, totes les dones orientals s'escriurien il·lusories i sexualitzades igual. I per sempre més, com si fos paraula de déu.
    Perquè amb la descolonització de les terres no va arribar pas la descolonització dels cervells. Els caps encara els tenim ben encantats. La pel·licula que amb tant de geni ens va explicar el turista sexual Gustave Flaubert encara ens la passem ara, tarda sí, tarda també. I així és com es troba la mar de normal que les dones asiàtiques encara hagin d'aguantar que els hi sotgem els moviments, que les fem sospitoses d'Orient igual a sexe, d'Orient igual a complaença, d'Orient igual a submissió, d'Orient igual a mudesa, que encara els hi haguem de comprometre la dignitat amb la llardosa brometa del final feliç.» (pàgs. 107-108)