lunes, 3 de febrero de 2020

Del desig, de Joan Ferraté


Joan Ferraté (Reus, 1924 - Barcelona, 2003)
DEL DESIG
TRES DIARIS
Clarícies de Jordi Cornudella
Empúries, 2018 - 136 pàgs.

JF, el franctirador tímid, Javier Cercas
Bellesa i desig, segons JF, Salvador Oliva
El deseo de Joan Ferraté, Martí Sales
Hi ha pocs llibres amb un tractament tan honest del que un pensa sobre els homes, les dones i el sexe, Jordi Llovet
[colpidor]

Dilluns, 2.03.70
«Cos estimat, el fonament
del nostre amor és el desig que vetlla
i violentament se satisfà
en el goig, cada nit, que potser és la darrera
i que rapinyo, ple de la por de l'endemà.
Petit cos tendre i dolç, no tinc espera:
és vell el meu enyor del front color d'ametlla
i buit de pensament
i els ulls vagarosos i grisos
i la boca goluda, que el bes torna innocent,
i el cor i les espatlles, carícia de la ma,
i d'un pit com és ara el teu, on els països
que m'entreté de visitar tenen port i frontera.
Obre les cames, dòcil, i deixa'm que contempli
ens cal encara, de primer,
saludar, humils, amb un petó
el zenit d'aquest horitzó,
per conjurar el despit i la malastrugança.
I torno cap a tu, cos ardent i submís;
te m'abraço als turmells, ressegueixo les cames,
i arribo, cos amunt, fins al somrís
Joan Ferraté incert, gairebé absent, que ofego amb els meus llavis,
i, cos avall, devasto el paradís.
Oh, desig que se satisfà!
No tinguis pressa, amor, fes-lo durar.
Cos saciat, hem estat savis,
tots dos, i el nostre goig és infinit:
endinsem-nos, feliços, en la nit.» (págs. 71-72)

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...