El retorn dels Bassat, de Vicenç Villatoro

---

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957)
EL RETORN DELS BASSAT
La Magrana, 2016 - 592 págs. - Bibl. Gracia

---

- luisbassat.com
- El viejo cementerio judío en Shumen
- Presentación de El retorn dels Bassat en la CIB
- Invitació a una lectura inolvidable, Tomàs Llopis
- [i laberíntica]

---

El cementiri de Haskoy és a dalt de tot d'un turó, ben entrat el Corn d'Or [...] Venint del cementiri desolat de Shumen, aquest és net, polit, amb tombes d'ara mateix, amb les tombes antigues respectades. [...] Quan mirem les famílies, el passat, les veritables biblioteques són els cementiris. Com en una immensa biblioteca, les biblioteques infinites de Borges, en aquestes làpides hi deu ser tot, tot hi és escrit, tot es podria establir, relacionar, ordenar. Només s'ha de saber llegir. I tenir un temps infinit per llegir-ho. I saber què vols. I saber què busques.

AKI REPOSA LA ALMA DE LA DEFONDA ONORADA

No es poden fer fotos. Només prendre notes, ràpides, amb mala lletra, les lapides més tendres, més poètiques. N'hi ha moltes en turc. Algunes, les més antigues, en hebreu. La majoria són en ladino. No tan sols velles, sobretot les noves: com si a mesura que la llengua es va perdent, les lapides dels cementiris la volguessin acollir més. Com si esdevingués, pera una generació, potser la darrera que parlava la llengua, la que ara enterren, el signe de distinció, d'identitat. Com més es dissolen els signes secundaris, més es reforça el que sembla essencial. Com més es desdibuixa en la vida, més es dibuixa en la mort. Passejo per entre les làpides sense saber què busco, l'alè d'un món que ja no hi és. La manera d'enllaçar-lo amb en Lluís. Busco Jerusalmis. Parents de l'avia que va marxar a Barcelona.

EN SUPITO LA ARREVATO MALDIÇA MUERTE.
YORAN ENCUNTOS IJOS I PARYENTES.

Hi són tots els cognoms que he anat trobant en el paisatge de la família Bassat, a Corfú, a Alep, a Sarajevo, a Shumen, a Barcelona. Asseo i Arditi i Gueron i Palachi i tota mena de grafíes dels Coen i Carasso i Caneti i Katalan i Barzilay. No trobo cap Bassat. Una Mazaltov Benbassat. Els cognoms es trenen, es transformen, un calidoscopi de cognoms i de vides, que es barregen, que es modifiquen amb el temps, que permuten lletres com en la càbala pràctica d'Abulàfía. Hi ha làpides d'ara mateix. No és un món aturat en el temps. Ahir no ens van obrir el cementiri perquè el rabí estava fent una circumcisió a la sinagoga. És un món viu. No em sembla que tingui relació amb el que van conèixer els Bassat i van viure els Jerusalmi fa gairebé un segle. Només una, potser: la llengua, la plàcida agonia de la llengua, camí de l'oblit, descansant a les làpides, negre sobre blanc.

EYA HUE UNA MADRE MUY KARENSYOSA I CUSTA.
70 ANYOS BIBYO KON ONOR.

Hi ha Yerusalmis. A la llista de la sinagoga no en surten, potser perquè ho demanem amb la forma que s'ha conservat a Barcelona, Jerusalmi. I en les tres làpides que trobem, a l'atzar, passejant sense pressa per entre tombes, escriuen Yerusalmi.» (págs. 270-271)