Mercè Ibarz (Saidí, 1954)
TRÍPTIC DE LA TERRA
La terra retirada, La palmera de blat, Labor inacabada
Anagrama, 2020 - 328 pàgs. - inici
- X. Graset conversa amb Mercè Ibarz
- Llaurar la pàgina, La Lectora
- Inmens tríptic, El País
- Un llibre que quedarà per sempre, La Vanguardia
[el temps recobrat]
«Les transformacions del caràcter de la terra ja estan arribant a Saidí. Conec unes quantes hectàrees de terra retírada. Terra llaurada i preparada, però no sembrada. Esponjosa i tova, del color de les entranyes del blat madur, generosa. I això no obstant, abandonada, improductiva. La terra retirada, quin nom més estrany. Com si la terra estigués a punt de la jubilació. O com si fos passada de moda i l'haguessin tret del catàleg dels grans magatzems del consum. 0 com si fos una persona per a qui no hi ha feina i, si presenta els papers corresponents, té dret a subsidi. La terra retirada cobra per ser-ho. El govern paga per aconseguir que el pagès deixi la terra sense treballar, i com que no pot pagar per les terres ermes —a tot Espanya hauria de pagar massa, sobretot als terratinents del sud—, els polítics s'han inventat aquesta modalitat de la terra retirada. No és terra deixada en saó per recuperar minerals i força per a la nova sembra. És la terra retirada.
Me'n vaig a dormir pensant que, a pesar de portar deu anys llargs com a comerciant i empresari a més de pagès, el petit i mitjà propietari agrícola continua sent un supervivent. No es pot industrialitzar perquè la seva terra està tota dividida en trossos petits i disseminats pel terme municipal. No vol abandonar perquè ha aconseguit una qualitat de vida superior a la de totes les generacions anteriors. Però al cap d'aquests anys d'abundor, la il·lusió de normalitat s'esbandeix.
És també un supervivent perquè no confia en el llegat que pot deixar als més joves, als fills.» (págs. 75-76)
No hay comentarios:
Publicar un comentario