Emmanuel Bove (París, 1898-1945)
ELS MEUS AMICS
[Mes amis, 1924]
Trad. Josep Alemany
Benvinguda: Jordi Cornudella
La Segona Perifèria, 2025 - 176 págs. - inicio
— Recomanadíssim entre els escriptors, Marina Espasa
— Beckett, Max Jacob, Rilke, Michon, Handke, Vila-Matas s’han trencat la cara per tu, Miquel Adam
[en línea con Pasavento, Walser, Hrabal e incluso Kafka]
«A en Victor Bâton, la solitud i les ànsies d’estimar i ser estimat el devoren. Veterà de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de París i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. És un nàufrag solitari que s’aferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oceà d’incomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a l’autocompassió i addicte al fracàs, Bâton és l’arquetip de l’antiheroi que desafia amb la seva fràgil presència l’hostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.
Emmanuel Bove va escriure Els meus amics amb només vint-i-cinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica —cinematogràfic, gairebé antiliterari— va fascinar el públic francès de fa un segle. Després va venir un llarg període de letargia i oblit editorial, però la posteritat és pacient, i l’obstinació dels admiradors de Bove —Beckett, Michon, Handke, Vila-Matas, Pàmies i el mateix prologuista de la nostra edició, Jordi Cornudella— fa temps que ha convertit Bove en un clàssic, i Els meus amics, en una obra mestra.» (CONTRAPORTADA)
No hay comentarios:
Publicar un comentario