lunes, 13 de mayo de 2019

Teoria King Kong, de Virginie Despentes




Virginie Despentes (Nancy, 1969)
TEORIA KING KONG
Pròleg. Maria Cabrera Callís
Trad. Marina Espasa
L'Altra Editorial, 2018 - 152 pàgs. - inici
Cinc fragments

TEORÍA KING KONG
[King Konh Theorie, 2006]
Traductor: Paul B. Preciado
Literatura Random House, 2018 - 175 págs. - inicio
Melusina, 2007
[brutal]

«Després d'uns quants anys d'investigació bona, lleial i sincera, vaig deduir que la feminitat és la hipocresia. L'art de la servilitat. Ho podem anomenar seducció i fer-ne una cosa glamurosa. Però rarament és un esport d'alt nivell. En general, es tracta d'acostumar-se a comportar-se com un inferior. Entrar en una habitació, mirar si hi ha homes, voler agradar-los. No parlar gaire fort. No expressar-se en un to categòric. No asseure's amb les cames obertes per estar ben asseguda. No expressar-se en un to autoritari. No parlar de diners. No voler agafar el poder. No voler ocupar un lloc d'autoritat. No buscar el prestigi. No riure gaire fort. No ser gaire graciosa. Agradar als homes és un art complicat, que demana que esborrem tot el que tingui a veure amb el terreny de la potència. Mentrestant, els homes, en tot cas els de la meva edat i més, no tenen cos. No tenen edat, no tenen corpulència. Qualsevol imbècil vermell per l'alcohol, calb, amb panxa i un look de merda podrà permetre's fer observacions desagradables si no les troba prou elegants, o comentaris fastigosos si l'emprenya no poder-se-les follar. Són els avantatges del seu sexe. Els homes volen fer passar l'excitació més patètica per una cosa simpàtica i impulsiva. Però no hi ha gaires Bukowskis, en la majoria dels casos són simples desgraciats. Com si jo, perquè tinc vagina, em cregués ser la Greta Garbo. Estar acomplexada, vet aquí el que és femení. Esborrada. Escoltar bé. No brillar massa intel·lectualment. Prou culta per entendre el que t'explica un cregut. Xerrar és femení. Tot el que no deixa rastre. Les tasques domèstiques es fan i refan cada dia, no tenen nom. Ni els grans discursos, ni els grans llibres, ni les grans coses. Les coses petites. Mones. Femenines. Però beure: viril. Tenir amics: viril. Fer el pallasso: viril. Guanyar molts diners: viril. Tenir un cotxe gros: viril. Comportar-se de qualsevol manera: viril. Fer bromes mentre fumes porros: viril. Ser competitiu: viril. Ser agressiu: viril. Voler follar amb molta gent: viril. Contestar amb brutalitat a alguna cosa que t'amenaça: viril. No estar-te gaire estona per arreglar-te al matí: viril. Portar roba perquè és pràctica: viril. Tot el que és divertit de fer és viril, tot el que permet sobreviure és viril, tot el que et fa guanyar terreny és viril. No ha canviat tant, tot això, en quaranta anys. L'únic avenç important és que ara nosaltres els podem mantenir. Perquè treballar per guanyar-se les garrofes és un compromís massa gros per als homes, que són artistes, pensadors, personatges complexos i terriblement fràgils. El sou mínim és una cosa que més aviat s'han de guanyar les dones. Evidentment, a més, caldrà entendre que això de ser uns mantinguts els pugui posar violents o desagradables. [...] No dic que ser una dona sigui una obligació terrible. N'hi ha que ho fan molt bé. El que és degradant és que sigui una obligació.» (págs. 132-134)

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...