Shoah, de Claude Lanzmann

---

Claude Lanzmann (Francia, 1925-2018)
SHOAH
[Shoah, 1985]
Trad. David Cuscó i Escudero
Flâneur, 2022 - 216 pàgs.

---

— La dignitat de la memòria, Joan Garí
— Història oral de l’Holocaust, Víctor García Tur
[brutal]

---

«Per tant, els nazis havien fet obrir les foses seguint un pla concret: havien començat per les més antigues?
Sí. Les últimes fosses eren les més recents, i haviem començat per les més antigues, les del primer gueto. A la primera fossa hi havia vint-i-quatre mil cadàvers. Com més endins excavàvem, mes aixafats estaven els cossos, eren pràcticament una llesca plana. Quan intentàvem agafar els cossos, s'esmicolaven completament, era impossible agafar-los. Quan ens van obligar a obrir les fosses, ens van prohibir que féssim servir eines, ens van dir: «Cal que us hi acostumeu: treballeu amb les mans!».

Amb la mans!
Sí. principi, quan vam obrir les fosses, no ens vam poder aguantar, tots vam arrencar a plorar. Però llavors els alemanys se'ns van acostar, ens van pegar fins a gairebé matar-nos, i ens van obligar a treballar a un ritme demencial durant dos dies, amb, cops constants i sense eines.

Tots van arrencar a plorar.
Els alemanys van afegir que estava prohibit fer servir paraula mort o la paraula víctima, perquè eren talment com taulons de fusta, perquè eren merda, perquè no tenien cap mena d'importància, no eren res. Els qui deien la paraula mort o victima rebien cops. Els alemanys ens obligaven a dir-ne Figuren, és a dir... 'marionetes' , 'nines', o Schmattes, és a dir, 'draps'.

I quan van començar, els havien dit la quantitat de Figuren que hi havia a les fosses?a les fosses?
El cap de la Gestapo de Vilna ens va dir: «Allà hi ha noranta mil persones amuntegades, i no n'ha de quedar cap traça».» (pàgs. 18-19)


«Shoah és un documental d’una durada de més de nou hores que narra les vivències de testimonis, víctimes i victimaris que van presenciar l’Holocaust. Lanzmann va dir que, en la pantalla, els subtítols del documental eren inessencials, però que si es reunien en un llibre, passaven a l’ordre de l’essencial. És difícil parlar sobre episodis com els descrits pels testimonis. Segurament, l’aportació més valuosa del documental –que nosaltres hem convertit en llibre– és que es limita a transmetre un missatge real.» (els editors)