sábado, 3 de enero de 2026

Sobrevivir al diseño, Marta Cerdà


Marta Cerdà Alimbau (Barcelona, 1980)
SOBREVIVIR AL DISEÑO
CONTEXTO, MEMORIA Y TIEMPO
[Sobreviure al disseny, 2025]
Trad. María Alonso Seisdedos
Nuevos Cuadernos Anagrama, 2025 - 120 págs. - inicio

Logra equilibrar la teoría y la práctica, graficatessen
Un oficio en constante evolución, Adriana Marquina
Marta conversa con Oriol Rodríguez
[sobrevivir al mundo]

«¿En qué consiste el trabajo del diseñador en la época del advenimiento de la IA y del acceso generalizado a herramientas cada vez más sofisticadas para tratar textos e imágenes? Una de nuestras creadoras más internacionales reflexiona, con ejemplos de una gran plasticidad e ideas siempre iluminadoras, sobre las claves de su disciplina. Sobrevivir al diseño está escrito con espíritu lúdico, pero también con la voluntad de mostrar por qué el diseño es aún fundamental para la vida en comunidad. Un libro que reivindica la vertiente artesanal de los oficios creativos, asociada a un tiempo lento cada vez más escaso.» (CONTRAPORTADA)

miércoles, 31 de diciembre de 2025

Libros de 2025

 
    diciembre
  1. Comerás flores, Lucía Solla Sobral
  2. Me muero, te quiero, Perla Zúñiga
  3. Difamació, Eva Piquer
  4. La pregunta 7, Richard Flanagan
  5. La prova d'oïda, Eliza Barry Callahan
  6. Yeguas exhaustas, Bibiana Collado Cabrera
  7. El dia que vaig marxar, Albert Om
  8. Una noia a la ciutat, Mercè Ibarz
  9. Una vida en palabras, Paul auster
    noviembre
  10. Les planes, George Murnane
  11. Caída de las nubes, Violaine Bérot
  12. De hija a madre, de madre a hija, Carmen Martín Gaite
  13. Ojos como cenizas, Piedad Solans
  14. Nadie me esperaba aquí, Noelia Ramírez
  15. Un cuento de hadas alemán, Dinçer Gücyeter
  16. Papel negro, Teju Cole
  17. La tiranía de las naciones pantalla, Juan Carlos Blanco
  18. Vint-i-cinc anys de llibreria, Carles Soldevila
  19. Vamos a comprar un poeta, Afonso Cruz
    octubre
  20. Ahora contamos nosotras, Cristina Fallarás
  21. Incensurable, Luna Miguel
  22. Ballena, Cheon Myeong-kwan
  23. El futur és una petita flama, Jordi Nopca
  24. Las horas subterráneas, Delphine de Vigan
  25. Orbital, Samantha Harvey
  26. El gran terremoto, Kathryn Schulz
  27. Proust, una novela familiar, Laure Murat
  28. Identidad nómada, JMG Le Clézio
  29. El ángel literario, Eduardo Halfon
  30. Historia de las abejas, Maja Lunde
    septiembre
  31. El mar interior, de Philip Hoare
  32. El atuendo de los libros, Jhumpa Lahiri
  33. Astillas, Leslie Jamison
  34. Love me tender, Constance Debré
  35. Lo que falta, Munir Hachemi
  36. Las huellas del sol, Walter Tevis
  37. Apuntes para John, Joan Didion
  38. Magma, Lars Iyer
  39. Invernal, Dario Voltolini
  40. Perfectament imperfecta, Carla Gracia
    agosto
  41. Una curiosidad sin barreras, Carlota Álvarez Maylín
  42. Círculos infinitos, Cees Nooteboom
  43. No hay vuelta atrás, Melinda Gates
  44. Dos relatos porteños, Raúl Escari
  45. Medallones, Zofia Nalkowska
  46. Robert Walser. Una biografía literaria, Jürg Amann
  47. Manual de autodefensa, Luci Gutiérrez
  48. Kennedyana, Vicenç Pagès Jordà
  49. De donde soy, Joan Didion
  50. Seismil, Laura C. Vela
  51. Too match, Inma Benedito
    julio
  52. Por si las voces vuelven, Ángel Martín
  53. Mapa de soledades, Juan Gómez Bárcena
  54. Código fuente, Bill Gates
  55. Toda mi violencia es tuya, Carolina Yuste
  56. La extinción de Irena Rey, Jennifer Croft
  57. A cuatro patas, Miranda July
  58. Valenta com tu, Iolanda Batallé Prats
  59. Algún día ... todo el mundo habrá querido estar siempre en contra, Omar El Akkad
  60. Sau, Ferran Garcia
  61. Sonny Boy, Al Pacino
  62. Neurociencia del cuerpo, de Nazareth Castellanos
  63. Esta cosa de tinieblas, Mar García Puig
    junio
  64. A pedazos, Hanif Kureishi
  65. El jardinero y la muerte, Gueorgui Gospodínov
  66. Huríes, Kamel Daoud
  67. La estela de Selkirk, Eduardo Lago
  68. Los ilusionistas, Marcos Giralt Torrente
  69. La pista africana, Piti Español
  70. Desfile, Rachel Cusk
  71. La vida és un guió, Isabel Coixet
  72. El hombre que vendía comienzos de novela, Matei Visniec
  73. El odio, Luisgé Martín
    mayo
  74. Lluvia pequeña, Garth Greenwell
  75. Ahora y en la hora, Héctor Abad Faciolince
  76. Antiboy, Valentijn Hoogenkamp
  77. Podría hacerte daño, Luisa Castro
  78. Daybook, Anne Truitt
  79. El español que enamoró al mundo, Ignacio Peyró
  80. Una mujer afortunada, Polly Morland
  81. Vida secreta dels nostres metges, Genís Sinca
  82. Yo soy mi propia mujer, Charlotte von Mahlsdorf
  83. Deséenme un buen viaje, Gina Montaner
  84. Deseo cenizas para mi casa, Daria Serenko
    abril
  85. Filtro de amor, de Louise Erdrich
  86. La conformista, Alba Dedeu
  87. La paret, Marlen Haushofer
  88. Niños del futuro, Andrea Toribio
  89. No y yo, de Delphine de Vigan
  90. La dulce existencia, Milena Busquets
  91. El cáncer y la madre que lo parió, Javier Pradera
  92. Canon de cámara oscura, Enrique Vila-Matas
  93. Mare Tigre, Amy Chua
  94. No faré cap més llibre, de Albert Om
    marzo
  95. Mi prima Maria Schneider, Vanessa Schneider
  96. Dentro, Esmeralda Berbel
  97. El libro de las hermanas, Amélie Nothomb
  98. A todos nos falta algo, Laura Freixas
  99. Por voluntad propia, Mathilde Forget
  100. Los rescoldos de la Culebra, Juan Navarro García
  101. Y dejé de llamarte papá, Caroline Darian
  102. Oposición, de Sara Mesa
  103. Todo en su sitio, Oliver Sacks
  104. La próxima vez que te vea, te mato, Paulina Flores
    febrero
  105. Baselga, el metge que volia canviar el món, Josep Corbella
  106. Española, Bárbara Espinosa
  107. La brigada de la soledad, Milena Michiko Flašar
  108. Irse, Esmeralda Berbel
  109. De la caverna al cosmos, Eudald Carbonell
  110. Algú hauria de prohibir els diumenges a la tarda, Isabel Coixet
  111. Julio Cortázar y Cris, Cristina Peri Rossi
  112. L'estil Quaderns Crema (Jaume Vallcorba)
  113. ¿Por qué Beethoven?, Norman Lebrecht
  114. Sospitosos habituals, de Fonsi Loaiza
  115. Refugio, Terry Tempest Williams
    enero
  116. La radio puesta, Javier Montes
  117. Ella pisó la luna, Belén Gopegui
  118. Cartes a un jove escriptor, Colum McCann
  119. Póquer de ases, Manuel Vicent
  120. La rebelión de las hienas, Mer Gómez
  121. Inseparables, Irvin D. Yalom, Marilyn Yalom
  122. Furia, Clyo Mendoza
  123. Mosaic de tardor, Josep Vallverdú
  124. Helgoland, Carlo Rovelli
  125. Duelo sin brújula, Carme López Mercader
  126. Te escribo una carta en mi cabeza, Isabel Coixet







libros de 2026 libros de 2025 libros de 2024 libros de 2023 libros de 2022

libros de 2021 libros de 2020 libros de 2019 libros de 2018 libros de 2017

libros de 2016 libros de 2015 libros de 2014 libros de 2013 libros de 2012

libros de 2011 libros de 2010 libros de 2009 libros de 2008 libros de 2007

martes, 30 de diciembre de 2025

Comerás flores, Lucía Solla Sobral


Lucía Solla Sobral (Marín, Galicia, 1989)
COMERÁS FLORES
Libros del Asteroide, 2025 - 248 págs. - inicio

Inesperada revelación, Andrés Seoane
Premio 'El Ojo Crítico' 2025 de RNE, Prensa RTVE
La violencia que no se ve, Anna Maria Iglesia
Making of del libro, Lucía Solla Sobral en Zenda
["su violencia era transparente" (buen debut)]

«Meses después de la muerte de su padre y recién graduada, Marina conoce a Jaime, un hombre veinte años mayor que ella que irrumpe en su vida colmándola de atenciones y planes. En poco tiempo, su día a día da un vuelco: pasa de compartir piso con su mejor amiga Diana, de ir a conciertos y de salir de fiesta a instalarse en el cómodo apartamento de Jaime y cenar cada fin de semana en los mejores restaurantes. Deslumbrada por la sofisticada vida adulta y el encanto de Jaime, quien también se gana a su familia, Marina se ve sumergida por completo en su mundo, comenzando a olvidar lo que la definía.
    Con una prosa que oscila entre la delicadeza lírica y la crudeza visceral, Comerás flores, la novela debut de Lucía Solla Sobral, explora qué significa ser joven, madurar y construirse una identidad. Una novela sobre las distintas caras del amor y los espejismos de las relaciones desiguales, las dificultades del duelo y la amistad como refugio.» (CONTRAPORTADA)

viernes, 26 de diciembre de 2025

Me muero, te quiero, Perla Zúñiga


Perla Zúñiga (Madrid, 1996 - 2024)
ME MUERO, TE QUIERO
Prólogo de Mariano Blatt
blatt & ríos, 2025 - 144 págs. - inicio

El ‘backstage’ del mundo, Elsa Estrella
Hemos creado el backstage del mundo, Elsa Fernández-Santos
La quimio es una transición: altera el cuerpo, borra mi identidad, J. Lorite Chinchón
[intenso]

«Me muero, te quiero es un libro sobre el brillo de la vida: las amigas, el arte, la música, el erotismo y el amor. También es un libro sobre cómo la vida se vuelve contra la vida cuando una célula enloquece. Perla Zúñiga testimonia con su lengua poética su paso por el mundo y por las cosas del mundo. Es un paso lleno de durezas y ternezas, que conmueve profundamente con su apuesta por la belleza, la juventud y el amor. La vida se desvanece, quedan el amor y su poesía.» (CONTRAPORTADA)

Perla, Ignacio Echevarría. El Cultural, 19/11/2025

«Me alegra enterarme de que el libro del que me propongo hablar, aparecido a comienzos de este año, lleva ya tres reimpresiones. Publicado en España por un valiente sello argentino que pelea por hacerse un espacio en el apretado tejido editorial de nuestro país, la fortuna de Me muero, te quiero (Blatt & Ríos) es resultado, sobre todo, de un potente tam-tam a través de las redes, de una larga cadena de afectos, de afinidades y de complicidades que tiene su origen en la magnética personalidad de su autora, Perla Zúñiga (Madrid, 1996), fallecida en julio de 2024 a la edad de veintisiete años, víctima de un raro cáncer, el sarcoma de Ewing, que se le declaró cuando apenas contaba dieciocho [...]»

lunes, 22 de diciembre de 2025

Difamació, Eva Piquer


Eva Piquer (Barcelona, 1969)
DIFAMACIÓ
AUTÒPSIA D'UN ESCARNI CLASSISTA,
MISOGIN I CRUEL
Club Editor, 2025 - 128 págs.

La paraula com a eina de destrucció, A. Maresma Matas
Trencant deu anys de silenci, Clara Blanchar
Contra la impunitat, Laura Serra
[pertinent]

«Un opinador amb fama d’impertinent aprofita el càncer del director d’un diari per atacar la seva muller, periodista com ell. Serà la vídua oficial de Catalunya!, profetitza. I li dedica una sèrie d’articles que l’escarneixen mentre la malaltia s’emporta el seu marit.
    Deu anys més tard, la dona que va patir aquest escarni reflexiona sobre la natura de l’acte que es va cometre contra ella. ¿Què motiva un difamador? ¿Com opera la difamació? ¿Quines ferides causa? ¿Quina mena de subjecte disminuït en surt? Són preguntes que no interpel·len només els mitjans, sinó la societat sencera i global. Les xarxes socials ens han acostumat a la desqualificació i a l’insult per sistema. Un nombre d’usuaris cada dia més gran els practica, una majoria aclaparadora de persones els entoma sense poder protegir-se’n.
    Amb aquest assaig addictiu i brillant, Eva Piquer trenca la impunitat. Lluny de caure en la personalització de l’atac, fa servir la claredat de l’anàlisi i la força dels arguments per guanyar la partida a l’enemic. Llegint-lo tens la sensació que triomfa una cosa que val la pena: l’acció pertinent. Un llibre que no fa sang, sinó justícia.» (CONTRAPORTADA)

jueves, 18 de diciembre de 2025

La pregunta 7, Richard Flanagan


Richard Flanagan (Longford, Tasmanio, 1961)
LA PREGUNTA 7
[Question 7, 2023]
Trad. Catalina Martínez Muñoz
Libros del Asteroide, 2025 - 296 págs. - inicio

Canto a las posibilidades de la literatura, Use Lahoz
Testimonio de vida de una viveza asombrosa, Ricardo Menéndez Salmón
Deslumbrante libro que desafía cualquier clasificación, el placer de la lectura
El poder no puede ser la brújula, Javier Ors
[bellísima (y emocionante) aproximación a la vida]

«"A veces me sorprende por qué nos empeñamos en volver a los comienzos; por qué buscamos el hilo particular del que podríamos tirar para deshacer el tapiz que consideramos nuestra vida." Eso es precisamente lo que se propone el autor en estas páginas: deshilvanar su propia existencia, un camino que le llevará de H.G. Wells a los inicios de la física nuclear; del cautiverio de su padre en Japón, prisionero de guerra sometido a trabajos forzados, al lanzamiento de la bomba atómica de Hiroshima; del genocidio y la colonización en Tasmania a su reveladora experiencia como estudiante en el Reino Unido.
Richard Flanagan   Richard Flanagan utiliza una peculiar combinación de géneros para explorar momentos clave de la historia del xx y de su memoria familiar y construir una narración deslumbrante, que nos habla de la inconmensurabilidad del amor y de cuánto en nuestras vidas depende de los relatos que nos contamos o nos cuentan. Un libro saludado por muchos como una obra maestra en el que la literatura nos invita a encontrar sentido en un universo incierto.» (CONTRAPORTADA)
De Marta Macho Stadler en Cuaderno de Cultura Científica:

«Antón Chéjov publicó Tareas de un matemático loco en 1882 bajo el seudónimo de “Antosha Chejonté”. Se trata de una hilarante parodia del quehacer matemático a través de estas ocho absurdas cuestiones planteadas por un matemático “loco”:
  1. Me perseguían 30 perros, de los cuales 7 eran blancos, 8 grises y los restantes negros. Se pregunta: ¿en qué pierna me mordieron los perros, en la derecha o en la izquierda?
  2. Autolimioi nació en el 223, y murió tras vivir 84 años. Una mitad de la vida la pasó en viajes, un tercio lo gastó en placeres. ¿Cuánto vale una libra de clavos y estuvo acaso casado Autolimio?
  3. En el año nuevo, de la mascarada del teatro Bolshói fueron sacados 200 hombres por pelea. Si los que peleaban eran doscientos pues, ¿cuántos eran los injuriosos, los borrachos, los levemente borrachos y los que deseaban, pero no hallaban ocasión de pelear?
  4. ¿Qué se obtiene tras la suma de esas cifras?
  5. Se compraron 20 cajas de té. En cada caja había 5 pudsii, cada pud tenía 40 libras. De los caballos que cargaban el té, dos se cayeron en el camino, uno de los cocheros se enfermó y 18 libras se derramaron. La libra tiene 96 zolotniksiii de té. Se pregunta, ¿qué diferencia hay entre el pepino en salmuera y la perplejidad?
  6. La lengua inglesa tiene 137.856.738 palabras, la francesa 0,7 más. Los ingleses se juntaron con los franceses y unieron ambas lenguas en una. Se pregunta, ¿qué vale el tercer papagayo y cuánto tiempo se necesitó para subyugar a esos pueblos?
  7. El miércoles 17 de junio de 1881, a las 3 de la madrugada, debió salir el tren de la estación A por la vía férrea, para llegar a la estación B a las 11 de la noche pero, antes de la misma partida del tren, se recibió la orden de que el tren llegara a la estación В a las 7 de la noche. ¿Quién ama más tiempo, el hombre o la mujer?
  8. Mi suegra tiene 75 años y mi esposa 42. ¿Qué hora es?
Informó Antosha Chejonté. Si alguien conoce la respuesta a alguna de estas cuestiones, ¿sería tan amable de compartirla? Gracias.»

jueves, 11 de diciembre de 2025

La prova d'oïda, Eliza Barry Callahan


Eliza Barry Callahan (Nova York, 1995)
LA PROVA D OÏDA
[The Hearing Test, 2024]
Trad. Míriam Cano
Bromera, 2025 - 176 págs. - inicio

Transformando el silencio en un elemento narrativo, Eric Gras
Historia de una sordera súbita, Carlos Sala
Sorprendente dominio de la forma, el placer de la lectura
[no era para mí]

«Quan una productora de bandes sonores de gairebé trenta anys descobreix un brunzit inexplicable a l’orella dreta, li diagnostiquen sordesa sobtada. Sense cap resposta clara sobre l’origen del problema, afronta la possibilitat de perdre completament l’oïda. En un estudi de Nova York, acompanyada únicament del seu gos, viu un any ple d’alienació, descobriments inesperats i connexions fortuïtes.
    Aquesta obra captivadora reflexiona sobre el silenci, la supervivència i el significat de les nostres experiències quotidianes, mentre transita entre trobades plenes d’humor i profunditat. La novel·la debut d’Eliza Barry Callahan ha sorprès la crítica americana, que l’ha comparada amb les obres de Rachel Cusk i d’Annie Ernaux.» (CONTRAPORTADA)

martes, 9 de diciembre de 2025

Yeguas exhaustas, Bibiana Collado Cabrera


Bibiana Collado Cabrera (Castelló de la Plana, 1985)
YEGUAS EXHAUSTAS
Pepitas de calabaza & Los aciertos, 2024 - 152 págs. - inicio - Bibl. Urgell

Sobre las trampas de la meritocracia, Noelia Ramírez
Bibiana conversa con Fernando Navarro
La violencia como una cuestión sistémica, Carmen López
[combativo]

«Una madre, con los dedos rígidos de triar naranjas en un almacén y limpiar pisos de vacaciones de otros. Una hija, también con los dedos rígidos, pero de teclear papers, tesis y mil trabajos académicos. Y algo que no encaja. La sensación de que debería estar pasando algo que nunca llega a pasar. Este libro nos presenta un rosario de mujeres extenuadas. La falsa promesa del trabajo duro se hace añicos entre estas páginas mientras suenan Camela o Estopa.
    Yeguas exhaustas es la historia de una hija que tiene una relación de pareja dañina, que piensa en las heridas del cuerpo, en las tremendas diferencias de clase y sus implicaciones, en el clasismo del «mundo de la cultura», en el acceso al mercado laboral, en la endogamia universitaria y sus laberintos… en definitiva, en el averiado ascensor social.
    Esta novela trata de manera certera el paso del siglo xx al xxi en España a través de la propia experiencia: «Me exploro, investigo, reinterpreto pedazos de vida. Juego y cuestiono. Busco causas. Busco alivio. Busco cómplices». Y sin duda los encuentra.
    En Yeguas exhaustas Bibiana Collado Cabrera nos lleva a situaciones vividas y sentidas como individuales que en realidad son colectivas. Tan bien contadas, tan reales, que por momentos se nos olvida que estamos ante una novela.» (CONTRAPORTADA)

sábado, 6 de diciembre de 2025

Emmenez-moi (au bout de la terre), Charles Aznavour


Vers les docks où le poids et l'ennui
Me courbent le dos
Ils arrivent le ventre alourdi
De fruits les bateaux

Ils viennent du bout du monde
Apportant avec eux
Des idées vagabondes
Aux reflets de ciels bleus
De mirages

Traînant un parfum poivré
De pays inconnus
Et d'éternels étés
Où l'on vit presque nus
Sur les plages

Moi qui n'ai connu toute ma vie
Que le ciel du nord
J'aimerais débarbouiller ce gris
En virant de bord

Emmenez-moi au bout de la terre
Emmenez-moi au pays des merveilles
Il me semble que la misère
Serait moins pénible au soleil

Dans les bars à la tombée du jour
Avec les marins
Quand on parle de filles et d'amour
Un verre à la main

Je perds la notion des choses
Et soudain ma pensée
M'enlève et me dépose
Un merveilleux été
Sur la grève

Où je vois tendant les bras
L'amour qui comme un fou
Court au devant de moi
Et je me pends au cou
De mon rêve
Quand les bars ferment, que les marins
Rejoignent leur bord
Moi je rêve encore jusqu'au matin
Debout sur le port

Emmenez-moi au bout de la terre
Emmenez-moi au pays des merveilles
Il me semble que la misère
Serait moins pénible au soleil

Un beau jour sur un rafiot craquant
De la coque au pont
Pour partir je travaillerais dans
La soute à charbon

Prenant la route qui mène
A mes rêves d'enfant
Sur des îles lointaines
Où rien n'est important
Que de vivre

Où les filles alanguies
Vous ravissent le coeur
En tressant m'a t'on dit
De ces colliers de fleurs
Qui enivrent

Je fuirais laissant là mon passé
Sans aucun remords
Sans bagage et le coeur libéré
En chantant très fort

Emmenez-moi au bout de la terre
Emmenez-moi au pays des merveilles
Il me semble que la misère
Serait moins pénible au soleil...

Emmenez-moi au bout de la terre
Emmenez-moi au pays des merveilles...

Emmenez-moi (1967)
Charles Aznavour (1924-2018)
[la magia de la música]



Aznavour quitte les Invalides sur les paroles d'"Emmenez-moi".

viernes, 5 de diciembre de 2025

El dia que vaig marxar, Albert Om


Albert Om (Taradell, 1966)
EL DIA QUE VAIG MARXAR
Univers, 2021 - 192 págs.

Xavier Graset conversa amb Albert Om
Satisfacer el deseo de desaparecer, EPC
Francia representó la libertad, Joan Safont Plumed
[plaent]

«La joia de viure, la joia i la satisfecció del canvi. A prop de fer 50 anys, un dia l’Albert Om decideix que vol «desaparèixer d’ell mateix», deixar-ho tot i marxar un temps a França, a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per l’omnipresent anglès. I se’n va uns mesos a Aix-en-Provence, on es troba amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de fer un canvi de vida.



"(…) volia asseure’m a la terrassa d’un bar, demanar un Pastís, treure la llibreta i transcriure lletres de cançons en francès de Serge Gainsbourg, de La Grande Sophie, de Benjamin Biolay o de Dominique A, i fer el que fem tots, subratllar aquelles frases que sembla que ens donin la raó en les decisions que acabem de prendre: marxar un temps a França quan tens els 50 anys a tocar, quan veus que els teus pares comencen el camí d’anar-se’n i tu, que no tens fills, decideixes anar-te’n abans, per lleugeresa, per por o potser per reunir una mica de coratge pels anys que vindran: «la vie n’est pas finie, la vie n’est pas passé». Ho cantava Dominique A i ho subratllava jo: la vida no s’havia acabat. Aquell temps, a França, ho volia fer tot cada dia i no sabia per on començar."» (CONTRAPORTADA)

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Una noia a la ciutat, Mercè Ibarz


Mercè Ibarz (Saidí, 1954)
UNA NOIA A LA CIUTAT
Anagrama, 2025 - 184 págs. - inicio

El difícil art de la intimitat, Ponç Puigdevall
Mercè parla amb Assumpció Maresma Matas
Assaig d’una generació, Tània López
[contingut]

«Aquest és un llibre sobre la ciutat de la memòria, sobre l’amor i la ciutat en els nostres cossos. Una evocació vivaç desencadenada per la mort de L, un retorn a la noia que va arribar a Barcelona el 1971 per entrar a la universitat des de la seva comarca agrícola i que es revela a si mateixa i descobreix la ciutat descobrint-lo a ell.
   Amb una prosa sinuosa i precisa, de bellesa intensa i misteriosa, en aquest relat de formació d’una llauradora de les lletres hi emergeixen els successius pisos d’estudiants; l’amor i l’amistat com a pilars; l’entusiasme pel cine; el mercat de Sant Antoni i els llibres comprats amb el primer sou; una banda sonora –rock, jazz, balades– que s’escoltava en vinils i cassets; els bars als voltants de la Rambla, columna vertebral de Barcelona.
    Hi afloren el clima de finals de la dictadura, la politització estudiantil, la contracultura feminista i l’amor lliure –eslògan altisonant, excusa, ves a saber–, els inicis professionals en la premsa en uns temps turbulents de canvi, i els ciments d’una sòlida vocació literària. Crònica poètica a flor de pell, assaig íntim, testimoni generacional i retrat d’una Barcelona recollida en la vivència.» (CONTRAPORTADA)
Prefereixo Tríptic de la terra (Anagrama, 2020).

lunes, 1 de diciembre de 2025

Una vida en palabras, Paul auster


Paul Auster (Newark, 1947)
UNA VIDA EN PALABRAS
Conversaciones con Inge-Birgitte Siegumfeldt

[A Life in Words, 2017]
Trad. Benito Gómez Ibáñez
Seix Barral, 2018 - 416 págs. - prólogo

Siete consejos, Lorena G. Maldonado
Desentrañando el arte de escribir, Rocio Gil Grande
Más allá de la mera biografía, Javier López Iglesias
[we ❤️ paul auster]

«Un completo recorrido por la trayectoria artística y personal de Paul Auster, un escritor en el que ambas facetas se dan la mano.
  Una vida en palabras es un diálogo entre Paul Auster y la profesora danesa I. B. Siegumfeldt acerca del oficio, el arte y la vida del escritor. Profundamente documentado, y dando un paso más allá de la biografía, estas páginas están plagadas de sorpresas y revelaciones que nunca han sido compartidas por el escritor, así como enseñanzas que a menudo saltan del campo de la literatura para hablarnos de la vida misma. Las conversaciones entre ambos empezaron en 2011 y se han desarrollado a lo largo de cinco años, cubriendo todas las obras narrativas del autor, así como los temas y obsesiones que las atraviesan.» (CONTRAPORTADA)

domingo, 30 de noviembre de 2025

Les planes, George Murnane


George Murnane (Coburg, Melbourne, 1939)
LES PLANES
[The Plains, 1982]
Trad. Marta Hernández Pibernat
Minúscula, 2014 - 144 págs. - inicio

Alguien de Melbourne, Enrique Vila-Matas
Una poética de lo contingente, Arturo Jiménez V.
This novel has earned its status as a classic
[àrida]

«Un jove cineasta arriba a una ciutat de l’interior d’Austràlia amb l’ambició de filmar la pel·lícula definitiva sobre la regió, un territori sense límits coneguts situat a la vasta zona central del país; la pel·lícula ha de revelar l’autèntica naturalesa del paisatge de les planes. Mentre es documenta per escriure el guió va coneixent la cultura de la zona, les complexes rivalitats i teories artístiques que van dividir les planes en el passat i els costums peculiars dels propietaris de les grans cases. Després d’obtenir el favor d’un d’aquests terratinents, s’instal·la a casa seva, on una immensa biblioteca li ofereix una altra perspectiva de recerca. A mesura que avança el relat, el llibre es converteix, en paraules de l’escriptor Murray Bail, en «un miratge de territori, record, amor i literatura». Les planes, publicat el 1982, és un clàssic de la literatura australiana i una de les obres més celebrades i fascinants de l’autor.» (CONTRAPORTADA)

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Caída de las nubes, Violaine Bérot


Violaine Bérot (Francia, 1967)
CAÍDA DE LAS NUBES
[Tombée des nues, 2018]
Trad. Concha Sánchez Santos y Pablo Martín Sánchez
Las Afueras, 2025 - 136 págs.

Polifónica crónica del desarraigo emocional, sub_zero
Observo a los humanos con ojos de ganadera, Álex Vicente
— (lioso) Entramado coral, Cristina Gimeno C.
[un (laberíntico) horror]

«Baptiste y Marion llevan una vida feliz y tranquila con sus cabras a las afueras de un pequeño pueblo en la montaña. Una noche de invierno, Marion sufre fuertes dolores y, para asombro de ambos, da a luz en el baño de casa.
    Este es el punto de partida de Caída de las nubes, un relato coral que combina múltiples puntos de vista sobre la llegada de este bebé inesperado que pondrá en cuestión todo lo que los personajes creían saber y que explora el conflicto íntimo entre el instinto maternal y las consecuencias de un hecho traumático.
    Bérot vuelve a hacer gala en este libro de su distintivo estilo: una prosa fragmentada, ágil y precisa, casi sin puntos, y con un sugerente formato de lectura que contribuye a hacer del libro un original juego que implica también al lector.» (CONTRAPORTADA)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...