Las ventajas del azar

Faràs dos trucs i t’obriré la porta i no em sabré avenir que siguis tu. Et faré entrar al meu pis, que desconeixes i que només és fet per subsistir-hi. Però m’hi trobaràs, qui sap per quin designi inescrutable. Així que et fiquis al menjador, veuràs el teu retrat i els nostres llibres. Sonarà el nocturn. Fullejaràs potser Virginia Woolf. Vindré darrera teu, amb el desig de sentir els teus cabells damunt la galta. Amb tota la tendresa, et faré asseure en un dels vells seients que compartíem (durant els últims temps hi estudiaves el llarg monòleg d’una dona sola que tu no vas ser mai). Al teu davant, espiaré els teus ulls, el dolç somriure dels teus llavis amables, mig oberts, i tot acabarà en una abraçada que serà la primera. No hi haurà ni passat ni futur. Tot serà lògic. I aquest poema mai no haurà existit. Feliu Formosa Del llibre Cançoner

Harás sonar el timbre un par de veces, iré a abrirte, y no acertaré a explicarme tu presencia. Te haré entrar en mi piso que no conoces y en el que subsisto tan sólo, pero allí me encontrarás, quién sabe por qué azar inexplicable. Ya en la sala de estar, verás tu foto y nuestros libros. Sonará el nocturno. Hojearás tal vez Virginia Woolf. Te seguiré, ansioso de sentir cómo tu pelo roza mi mejilla. Te guiaré con ternura infinita hasta uno de los viejos butacones que compartimos y en el que estudiaste el soliloquio de una mujer sola que tú no fuiste nunca. Frente a ti, espiaré tus ojos, la sonrisa de tus labios amables, entreabiertos, y el abrazo en que vamos a fundirnos será el primero, fuera del pasado y del futuro. Todo será lógico. Y este poema nunca habrá existido. Traducción de Feliu Formosa De Hora en limpio