«Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m’havia guardat de tractar en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que mantinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual de por que ella ho pogués llegir d’amagat i s’ofengués. Ara bé, com que estic segur que sap perfectament en quin calaix del despatx amago el diari, he decidit que d’ara endavant ja no em preocuparé de si el llegeix o no.
La Ikuko, que és nascuda a Kyoto, es va educar en un ambient molt tradicional. Per tant, dóna molta importància a l’antiga moral japonesa, avui passada de moda, i de vegades fins i tot se’n vanagloria. No sembla pas, doncs, que amb aquesta educació que va rebre hagi de llegir furtivament el diari del seu marit, però no se sap mai. A més, no sé si podrà resistir la temptació d’espiar els secrets que li amago si s’adona que, a partir d’avui i a diferència de com havia passat fins ara, al meu diari hi comencen a aparèixer amb més freqüència comentaris sobre la nostra relació. Ella és furtiva de mena i té una especial debilitat pels secrets. Li agrada fer veure que ignora coses que de fet sap i, a més, li costa dir el que pensa de debò. I el que és pitjor del cas és que considera que aquesta manera de fer no és sinó modèstia femenina. Jo vaig amagant la clau del calaix on deso el diari en llocs diferents, però pot molt ben ser que ella, furtiva com és, conegui tots els amagatalls que tinc. O, sense anar més lluny, pot ser que hagi fet una còpia de la clau.»
La Ikuko, que és nascuda a Kyoto, es va educar en un ambient molt tradicional. Per tant, dóna molta importància a l’antiga moral japonesa, avui passada de moda, i de vegades fins i tot se’n vanagloria. No sembla pas, doncs, que amb aquesta educació que va rebre hagi de llegir furtivament el diari del seu marit, però no se sap mai. A més, no sé si podrà resistir la temptació d’espiar els secrets que li amago si s’adona que, a partir d’avui i a diferència de com havia passat fins ara, al meu diari hi comencen a aparèixer amb més freqüència comentaris sobre la nostra relació. Ella és furtiva de mena i té una especial debilitat pels secrets. Li agrada fer veure que ignora coses que de fet sap i, a més, li costa dir el que pensa de debò. I el que és pitjor del cas és que considera que aquesta manera de fer no és sinó modèstia femenina. Jo vaig amagant la clau del calaix on deso el diari en llocs diferents, però pot molt ben ser que ella, furtiva com és, conegui tots els amagatalls que tinc. O, sense anar més lluny, pot ser que hagi fet una còpia de la clau.»
| Kagi (1956). Junichiro Tanizaki (1886-1965) [traducir] La clau. Traducció al catalán de Albert Nolla. Edicions 62, 2007 La llave. Trad. al castellano de K.Takahashi y Jordi Fibla. El Aleph, 2007 |
4 comentarios:
Pues después del dibujo y del primer párrafo, esperaba la parte carnívora de mi pteroser que hubiera eso, más carne. Y no hi a res. A lo mejor es que no lo he entendido, en ese idioma aborigen.
Pero a lo que vamos: nos gustaría saber cómo ha ido el viaje, cómo has encontrado a IA, cómo está temblando todo un poco, o no; en fin: dinos algo cuando puedas.
Pterobesos.
¡Oh! La palabra de verificación es "amisa". Teniendo en cuenta que es domingo, me parece muy apropiada.
En este caso, la carne esta sugerida, muy a la japonesa y a lo Tanizaki (ya sabes que es el autor del Elogio de la sombra).
Todo va muy bien y aqui todo esta normalisimo. Esta manyana hemos hecho 7 horas de bici por las callejuelas mas reconditas del norte de Tokio (es una forma como otra cualquiera de cumplir 5 docenas). Manyana tocara el sur, pero yo ya no pienso cumplir mas.
Con IA han sucedido 2 casualidades estupendas: ayer el llego a nuestro hotel al mismo tiempo que nosotros llegabamos desde el aeropuerto, y pasamos el dia juntos (con paseo en boat incluido). Y hoy, atravesando su barrio en bici (Uguisudani: valle de los ruisenyores) nos hemos encontrado con el (que iba a su trabajo)!
Bueno, os echamos de menos a todos, pero mas a los que podrian haber estado aqui con nosotros y no pudo ser. Besos.
El ruiseñor canta por la noche.
Pero el día también tiene su encanto.
Will
Feliz cumpleaños japonés = Feliz cumpleonés.
¿Cómo es eso de que ya no piensas cumplir más? ¿Años, docenas o pedaleos?
También hoy es el Día de Europa. Y en este día, Europa está pensando si excluir a Grecia de la zona euro.
Una forma como otra cualquiera de celebrar su Día.
Bueno, me alegro de que allí todo vaya bien.
Publicar un comentario