«Fonaments, Els tres. O sòcols –o crosses o eines o armes– que m'aguanten el pes i dels quals no en podria prescindir de cap manera, no essent que volgués esdevenir una altra cosa, que no puc imaginar-me com seria, són:
- L'escriptura per si mateixa, sense cap segona intenció.
- El treball o exercici físic creatiu -res d'esport, sota cap forma- i
- Els somnis: saber que els tinc -com un que sap que pot cardar perquè trempa- i alhora o també somniar..., gaudir-ne.
Tenint aquestes tres coses, es podrien cremar els llibres, podrien desaparèixer la TV, el petroli, el telèfon, la música, l'amor... O ser atacat per malalties, temperis, veïns i veïnes, vicissituds, dictadures...
Tenint aquests tres elements, puc amb tot. Amb Déu i el tedi, fins i tot.»
- L'escriptura per si mateixa, sense cap segona intenció.
- El treball o exercici físic creatiu -res d'esport, sota cap forma- i
- Els somnis: saber que els tinc -com un que sap que pot cardar perquè trempa- i alhora o també somniar..., gaudir-ne.
Tenint aquestes tres coses, es podrien cremar els llibres, podrien desaparèixer la TV, el petroli, el telèfon, la música, l'amor... O ser atacat per malalties, temperis, veïns i veïnes, vicissituds, dictadures...
Tenint aquests tres elements, puc amb tot. Amb Déu i el tedi, fins i tot.»
El Canvi. Des de l'Eixample, Miquel Bauçà. Edicions Empuries, 1998 |