Jean Echenoz corre amb Emil Zátopek

«Un estil, efectivament, impossible. En Larry Snyder no és el primer que ho observa. N'hi ha per pensar com coi s'ho manega, l'Emil.    Hi ha corredors que sembla que volin, d'altres que sembla que ballin, d'altres fa l'efecte que desfilin, n'hi ha que diries que avancen con si estiguessin asseguts sobre les cames. També n'hi ha que simplement fa l'efecte que vagin tan de pressa com poden al lloc on els acaben de cridar. L'Emil, res de tot això.    L'Emil és com si cavés o s'enfondís, com si estigués en trànsit o com si fos un peó de camins. Lluny del cànons acadèmics i de tot afany d'elegància, avança de manera feixuga, sotragada, torturada, a estropades. No amaga la violència de l'esforç que se li llegeix a la cara crispada, tensa, contínuament deformada per les ganyotes i per un rictus que fa mal als ulls. Corre amb les faccions alterades, com esqueixades per un patiment atroç, i de tant en tant treu la llengua, com si portés un escorpí a cada vamba. Se'l veu terriblement absent, en un altre lloc, tan concentrat que no hi és del tot tret que hi és més que ningú, i arronsat entre les espatlles, amb el coll sempre inclinat cap al mateix cantó, el cap se li gronxa sense descans, li balla de dreta a esquerra.» (pàgs. 49-50)		JEAN ECHENOZ (Orange, 1947) (Courir, 2008) CÓRRER, Raig Verd, 2014 Trad. Anna Casassas [primeres pàgines] CORRER, Anagrama, 2010 Trad. Javier Albiñana [primeras páginas]
“Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l’abast d’altres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar. En el cas de voler llençar-lo (cosa impen- sable), fes-ho al contenidor blau de reciclatge de paper.” / “L’editorial expresa el dret del lector a la reproducció total o parcial d’aquesta obra pel seu ús personal.” (Raig Verd dixit)