Danilo Kis (Sèrbia, 1935 - París, 1989)
UNA TOMBA PER A BORIS DAVIDOVIC
Set capítols d'una sola historia comuna
[Grobnica za Borisa Davidovica, 1976]
Trad. Simona Skrabec
Angle Editorial, 2003 - 152 pàgs. - Bibl. Gracia
[no estava preparada per a aquest llibre]
«Els antics grecs tenien un costum digne d'admiració: a aquells que havien estat cremats, que se'ls havia empassat el cràter dels volcans, que havien quedat coberts per la lava, que els havien esquarterats les feres salvatges o se'ls havien menjat els taurons, a aquells que havien estat escampats pels carronyaires arreu del desert, se'ls construïa en la seva pàtria els així anomenats cenotafis, monuments sepulcrals buits, ja que el cos és foc, aigua o terra, però l'ànima és l'alfa i l'omega, és a ella que cal aixecar un temple.» (pág. 82)
∗ ∗ ∗«Durant tres dies els gossos llop enfurismats i amb escuma a la boca pretenen trencar les cadenes d'acer, i arrossegaven els exhaustos rastrejadors per profundes congestes. El quart dia, un guàrdia el troba a prop d'una foneria, amb la barba crescuda i amb aparença d'un fantasma, mentre s'escalfa a prop d'una gran caldera en la qual es guarda l'escoria líquida. L'encerclen i deixen anar els gossos. Atrets pels udols dels gossos, es precipiten a la sala de calderes: el fugitiu és a dalt la bastida que hi ha damunt la caldera, il·luminat per les flames. Un guàrdia aplicat es comença a enfilar a la bastida. Quan se li acosta, el fugitiu salta dins la massa roent, líquida, i els guàrdies veuen com desapareix davant els seus ulls, com es cargola com un fil de fum, sord a totes les ordres, insubmís, alliberat dels gossos, del fred, de la calor, de la condemna i del penediment.» (págs. 117-118)
No hay comentarios:
Publicar un comentario