Lucia Berlin (1936-2004)
UN VESPRE AL PARADÍS
[Evening in paradise: more stories]
Trad. Josefina Caball i A. Torrescasana
l'altra editorial, 2018 - 272 pàgs. - inici
[millor rellegir Manual per a dones de fer feines]
«Renoi, com s'omple aquest centre de desintoxicació quan plou. Estic fart de quedar-me al carrer, sabeu? La meva senyora i jo hem anat a les grades...s'hi està bé, és tranquil i hi ha molt espai. Llavors ha començat a ploure i ella s'ha posat a plorar. Jo tota l'estona li preguntava: "¿Què et passa reina? ¿Què passa?". Sabeu què ha dit finalment? "Totes les burilles es mullen". I li he pegat. Ella s'ha posat feta una fúria i els polis se l'han endut cap a la garjola i a mi m'han portat aquí. Puc aguantar sense beure. El problema és que quan estic sobri començo a pensar. Els alcohòlics pensen més que la majoria de la gent, és la veritat. Bec perquè no em vinguin les paraules al cap. Merda, ¿què passaria si jo fos bateria? L'última vegada que vaig ser aquí hi havia un número de Psycology Today que parlava dels borratxos dels barris baixos. Demostrava que els alcohòlics pensaven més. Deia que treien puntuacions més altes als tests que les persones normals i que també tenien més retentiva. Només hi havia una cosa en què tenien mala puntuació, una cosa que eren incapaços de fer bé, però no recordo quina.» (DIA DE PLUJA, pág. 232)
No hay comentarios:
Publicar un comentario