Natza Farré i Maduell (Barcelona, 1972)
L'ÚLTIMA VEGADA QUE ET DIC ADEU
Angle Editorial, 2025 - 176 págs. - inicio
— Natza parla amb Alba Richart
— Retrat d’època (també), Anna Carreras Aubet
— Uha historia que necesitaba escribir, Clara Bardají
[testimonial]
«Amb lucidesa, però també amb ironia, tendresa i elegància, Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana petita d’un drogoaddicte. Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva ni ensucra la incomoditat. Com tantes altres famílies que ho van patir, la seva era una família de classe mitjana als vuitanta que es va trobar per primera vegada amb l’heroïna i totes les seves conseqüències. A partir dels records i de la correspondència familiar dibuixa una època i fa, alhora, un retrat molt personal d’una vida plena d’esperances petites, victòries efímeres i recaigudes. Amb una precisió brutal narra el silenci com a pacte col·lectiu i el pes de la culpa com a presó emocional.» (CONTRAPORTADA)
No hay comentarios:
Publicar un comentario