Agota Kristof (Hungría, 1935 - Suiza, 2011)
AHIR
[Hier, 1995]
Trad. Jordi Rourera Peret
Empúries, 2009 - 136 pàgs. - Bibl. Gracia
— Agota esencial, Lolita Bosch
[Agota i l'inexpresable silenci]
«L’endemà al matí, puja a l’autobús i s’asseu al meu costat, com de costum. Amb el braç esquerre, porta la seva petita, fa lliscar la mà dreta en la meva. No pregunto. Viatgem així fins a la fàbrica.
Fa bo. A migdia, dinem, després passegem pel parc. No hi ha ningú a la vora, no parlem. Davant nostre, l’edifici monstruós de la fàbrica. Més lluny, un paisatge magnífic com només es troben als prospectes turístics.
Poso la mà sobre la de la Line. Ella no l’enretira. En veu baixa, recito un dels poemes que li he escrit, en la nostra llengua materna.
-De qui és?
-És meu.
-Crec que potser sí que tens talent, Sandor.
Hem de tornar a la feina. Les nostres mans se separen. I penso que no podré viure més sense la mà de la Line dins la meva. Com retenir-la?»
No hay comentarios:
Publicar un comentario