Claudio Magris (Trieste, 1939)
TEMPS CURVILINI A KREMS
[Tempo curvo a Krems, 2019]
Trad. Anna Casassas
Edicions de 1984, 2021 - 128 págs. - Bibl. Gracia
— Marisa Madieri: Verde agua
— Compendio y elegía, J. Aparicio Maydeu
— Espléndidos cuentos sobre la vejez, M. Monmany
— Fragmento en castellano
[Magris no es para mí]
«[...] i al pol nord hi arriben totes les puntes dels grills, totes les hores del món alhora: a quina hora Amundsen va ser el primer de trepitjar el pol sud? No és veritat que el temps serà abolit, com promet o amenaça l'Apocalipsi parlant del futur —un temps del verb, no l'abolició del temps sinó un proliferar, barrejar-se, contra-dir-se de tots els temps possibles i coexistents—; la vida —o la mort— és un polsim vertiginós.
El temps és a dir la mort. El 96 va morir V., criatura adorable, ja no, però encara criatura, fins i tot després dels anys del mal que la va torturar i desfigurar sense oscar-ne la indestructible dignitat, l'encant del que va ser i que per tant és per sempre. Aquella data, línia divisòria de la vida i no tan sols de la seva, comporta d'una resclosa del riu que impedeix el pas de les aigües.
Que la V. ja no hi és, ¿què vol dir? ¿Que pot-ser Shakespeare ja no és un poeta sinó que només ho era i ara ja no ho és? ¿Què hi tenen a veure, amb el seu ser poeta ara i sempre, les seves artèries desgastades o qui sap quines altres tares? I unes altres, uns altres, amigues, amics: l'amistat, un altre nom de l'amor, un caminar junts càlid i arriscat, estimar és un atzar però és per sempre, o sigui que ara... Alguna amiga i algun amic ja no caminen de costat, han agafat un altre camí que porta a un altre lloc, encara que no acabin de saber on, potser s'han quedat una mica enrere, qui sap si s'han aturat en una osmiza a beure algun got de Terrano, d'aquí a una mica jo també recularé o continuaré endavant i els trobaré, si encara hi ha Terrano i pernil segur que encara hi són, hi ha més d'una osmiza on s'està millor que en aquest món.» (págs. 66-67)
No hay comentarios:
Publicar un comentario