«La fúria del mestre de càstigs es va extingir de cop. No va respondre al moment, sinó que va caure en un somieig vast, profund i plaent. Corbs carregats de records li volaven davant del rostre. Va comptar mentalment els càstigs infligits com si fossin un feix de bitllets. Va explicar al desconegut que, de tots els càstigs que havia dut a terme, els més emocionats havien estat el 9-1-1958, l'1-12-1967, el 7-8-1960 i el 20-9-1971. Era evident que les quatre dates que havia apuntat el mestre de càstig tenien un significat que transcendia els simples números que les formaven. Transmetien una profusa olor de sang. El mestre li va fer saber al desconegut que: el 9-1-1958 el desmembrament s'havia fet amb carros tirats per cavalls, i els membres esquinçats del 9-1-1958 havien saltat en l'aire com volves de neu a l'hivern. Pel que fa a l'1-12-1967, havia executat una castració, tallant dos testicles promi- nents, així que l'1-12-1967 no havia tingut ni un raig de sol, però aquella nit la lluna havia estat frondosa com les males herbes. El 7-8-1960 tampoc no havia escapat al seu destí, i amb una serra rovellada li havia tallat la cintura. Però el més memorable va ser el 20-9-1971. Va excavar un forat a terra, on va enterrar el 20-9-1971, només deixant-li el cap a fora. A causa de la pressió de la terra, tota la sang li havia pujat amunt. Així que el mestre li va rebentar el crani i una columna de sang en va sortir disparada. La font de sang del 20-9-1971 havia estat d'una esplendor rutilant.» (pp. 88-89) |
Yu Hua (余华) (Hangzhou, 1960) El passat i els càstigs (往事与刑罚, 1996) Trad. Carla Benet Duran Pròleg Carles Prado-Fonts Males Herbes, 2013 |
martes, 13 de mayo de 2014
Yu Hua: El passat i els càstigs
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Pues menos mal que lo has puesto en catalán, prenda.
¡Menudo fragmento!
¿Todo el libro es así?
Todo, todo, no. Però déu n’hi do.
Publicar un comentario