«Dijous, 23 de juliol, 1998. — Jaime Gil de Biedma diu que escriure un diari serveix per precipitar els esdeveniments. Ve a dir que, per mitjà del diari, un es força a prendre les decisions que moralment i intel·lectualment li convé prendre —una opinió que comparteixo per complet. Naturalment, és allò que escriure un diari té en comú amb la psicoanàlisi (una altra activitat encaminada principalment a "precipitar esdeveniments"). Em pregunto què em deu portar a mi avui a reprendre aquesta tasca després de més d'un any d'interrupció —quina mena de decisió em deu voltar pel cap sense acabar de materialitzar-se, la qual escriure el diari vull que m'ajudi a determinar.
Em trobo en un moment de transició. Els primers sis mesos del meu any sabàtic (estic de sabàtic des del febrer) han estat joiosos i molt aprofitats. Llevat d'uns dies de vacances al maig, que vaig passar a Praga, els he dedicat per complet a treballar: he escrit el bloc dedicat a Juan Goytisolo del projecte sobre literatura autobiogràfica que actualment tinc entre mans, he fet tota la investigació que em calia per al capítol sobre Gil de Biedma, he posat fil a l'agulla a un simposi que dirigiré l'any vinent amb el Chris Davies, i a més m'he fet un fart de llegir (de feina principalment, però també lectures més disperses que m'han omplert de satisfacció —Els Buddenbrook, Els germans Karamàzov, Middelmarch...). D'unes quantes setmanes ençà, però, el meu fracàs a l'hora d'escriure ha estat total. Amb tots els apunts a disposició i els llibres acabats, no he aconseguit més que mastegar una vegada i una altra les notes que tinc sobre els diaris filipins de Gil de Biedma sense que hagi sorgit la necessitat real d'iniciar el nou capítol.
A principis d'agost me'n torno a Grècia (aquesta vegada per dues setmanes) i l'excitació que ja començo a sentir no m'ayuda a concentrar-me. Penso si el que seria millor és simplement donar l'estiu per acabat pel que fa a la investigació i concentrar-me en les lectures que vull fer com a preparació per al viatge: acabar amb el volum de Les illes de Josep Pla, i després continuar amb Lawrence Durrell i potser Henry Miller.
Aquest sabàtic m'està donant, l'oportunitat de fer la vida que realment m'agrada: la vida de "l'escriptor integral", com diu Gil de Biedma, consistent a llegir, escriure i tenir temps, intel·lectualment parlant, per tafanejar i deixar-se portar. Per sort o per desgràcia, però, em sembla que sóc més dispers del que, ara per ara, seria recomanable a fi de tenir una carrera acadèmica d'èxit en aquest país. Mentre que, ara i aquí, als professors universitaris dels departaments de llengües modernes se'ns demana especialització i que publiquem tant i tan de pressa con puguem sobre una cultura concreta, a mi el que m'interessa és fer el meu camí i no escriure ni una sola ratlla sense que hi hagi una veritable necessitat moral de dir el que dic.» (pàgs. 407-408)
David Vilaseca, ELS HOMES I ELS DIES, l'altra editorial, 2017
lunes, 25 de diciembre de 2017
Els homes i els dies, de David Vilaseca (2, llibres)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario