Thoma Bernhard (Austria, 1931 - 1989)
UN NEN
[Ein Kind, 1982]
Trad. Clara Formosa Plans
El Gall Editor, 2012 - 119 págs. - inici
[furiós, magnètic, aterridor]
«Això és Brahms, sentia i això és Beethoven, això és Mozart. Jo no els diferenciava. Vaig entrar al tercer curs de l'escola primària, per anar a l'escola tenia un quart d'hora de camí a través del centre de la ciutat, al davant en diagonal hi ha la presó encara avui, un edifici espantós, envoltat d'un mur de tres metres d'altura i amb unes finestres de reixes gruixudes, que en el fons són només uns forats quadrats. Així la visita diària a l'escola tenia la seva part demoníaca. Aquí no hi tenia només un mestre, sinó uns quants, per a cada matèria n'hi havia un de diferent. Com austríac m'era difícil resistir. Estava completament en mans de les burles del meus companys d'escola. Els fills dels burgesos amb els seus vestits cars em castigaven, sense que jo sabes per què, amb el seu menyspreu. Els mestres no m'ajudaven, al contrari, de seguida van aprofitar l'avinentesa per als seus atacs de fúria. Estava tan desemparat com no ho havia estat mai abans. Entrava a l'escola tremolant i en tornava a sortir plorant. Quan anava a l'escola, anava al patíbul, i la meva decapitació definitiva es retardava sempre, cosa que era una situació angoixant. No vaig trobar ni una sola persona entre els companys d'escola de qui hagués pogut fer-me'n amic, jo m'hi apropava, ells em refusaven. Estava en una situació espantosa. A casa era incapaç de fer els meus deures, fins i tot dins el meu cervell, tot en mi estava paralitzat. Que la meva mare em tanqués no servia de res. M'asseia allà i no podia fer res. Així vaig començar a dir-li mentides, dient-li que tenia els deures fets. Fugia corrents a la ciutat i anava plorant i angoixat pels carrers i els carrerons i buscava refugi als parcs i als terraplens del tren. Si pogués morir-me!, era el meu pensament constant. » (pàg. 82)
1 comentario:
Una lectura apassionant.
Publicar un comentario