Francesc Serés (Saidí [Baix Cinca], 1972)
LA CASA DE FOC
Proa, 2020 - 594 páginas - inici
- Francesc parla amb Xavier Borràs
- Una molt bona novel·la, Pere A. Pons
- FS guanya el premi Proa de novel·la, C. Geli
[interessant la part relativa als saurins (persones capaces de detectar l’aigua subterrània)]
«—[...] Aquesta aigua va a parar al riu, però molt més lluny que no ens pensem. De fet, crec que és aigua que va a Banyoles i a tots aquells estanys que brollen a la vora, però això tampoc no ho sé del cert... Ho veus? Això ha estat la meva vida. Vaig saber-ho de ben petit, que en podia trobar, d'aigua. La mare no em va dir gaire res, però va veure com em posava quan passava per segons on. La mare ho notava, em posava nerviós, en alguns llocs em venien ganes de pixar, en d'altres havia de sortir corrents...
—I ara, aquí?
—Ara ja m'ho conec i vaig previngut, però encara em passen coses, pels ossos, a l'arrel dels cabells, com si em tibés, frisança i més saliva a les genives, coses, però això no et soluciona res, això només és el començament. Després venen aquestes clarors estranyes a dins la terra, com quan tanques els ulls i veus llums rares.
—No et soluciona res?
—Que la gent no em paga perquè tinguis pessigolles. La gent em paga perquè els digui si hi ha aigua, quanta, i quant s'han de gastar per trobar-la. Vull dir que si els dic a quants metres de fondària i quan-ta n'hi ha, després ells ja decideixen si fan obres o no. Per això em criden a mi i no als geòlegs, que venen amb mapes i amb molts aparells però de vegades no saben pas com fer-s'ho. Que no vull dir que no ho hagin de fer, jo sempre dic que soc l'últim recurs, que quan s'arriba a mi és com el que va al remeier perquè ja l'han desnonat a tots els hospitals Aquest soc jo, per això a les obres no m'hi volen fins que tot falla i veuen que s'han de gastar un munt de diners per arreglar el que els altres han espatllat. Va així. Jo cobro en negre, cap obra podria justificar que paga els seus serveis a un saurí. T'ho imagines, amb tota la corrupció que hi ha, amb tots aquests escàndols que van sortint, ara imagina't que troben un paper dient que han pagat un saurí i que aquells diners no surten enlloc, això seria la fi de qualsevol empresa seriosa, no creus que seria així, figura't el desastre.» (págs. 268-269)
«Jo no en sé res, de com passa, però reconec la sensació de l'aigua. [...] No en sé res, de com és que m'arriben aquestes sensacions, quan passo per corrents d'aigua. No sé per què l'encerto quan dic que l'aigua ve a quaranta-cinc graus, quan soc en un túnel, ni com és que veig l'aqüífer, que gairebé el podria dibuixar. No en tinc ni idea, però amb això puc viure perquè és inevitable.» (pàg. 507-508)
No hay comentarios:
Publicar un comentario